No són poques les novel·les que emergeixen de les pàgines d'un diari. A Jesús Lana (Barcelona, 1966), veí de Martorell de tota la vida, el van posar entre l'espasa i la paret quan al curs d'escriptura li van dir que tocava crear un relat llarg de ficció i havia de lliurar una sinopsi en el termini d'una setmana. La notícia d'un violador el va rescatar de la falta d'idees que l'assetjava i, amb el temps, el projecte va créixer fins a convertir-se en una novel·la de debut, La germana gran, guardonada amb el Premi El lector de l'Odissea.La germana gran

· Arribar i moldre.

Recordo que un dels professors del curs d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès, en Melcior Comes, em va suggerir que m'hi apuntés per foguejar-me. És un premi en què un consell de cent lectors selecciona les deu obres finalistes i, després, el jurat escull la guanyadora.

· Vostè és economista de formació i professió. L'escriptura era la seva passió íntima?

No, en absolut. Sempre he estat lector, però de jove em tirava més el cinema. Però quan tenia 45 anys em vaig adonar que necessitava fer una cosa diferent de la meva feina, i em vaig apuntar al curs d'escriptura. Recordo que un dia va venir Sánchez Piñol a Martorell a fer una xerrada, encara no havia sortit el Victus, i va dir una cosa que em va quedar: «al darrere de la gran majoria d'obres hi ha un mètode, una tècnica». I jo, que faig d'actuari d'assegurances en una consultora, fent càlculs de pensions, números, balanços... vaig pensar que si escriure demanava una tècnica, ho podia provar.

· I després va descobrir que fa falta alguna cosa més?

El primer dia del curs no creia gens ni mica que fos capaç d'escriure una novel·la, pensava que, com a màxim, podria fer un conte. Però al final del primer curs, quan has de triar entre fer conte o novel·la, no sé per què a darrera hora vaig triar novel·la. Ara bé, quan em van demanar la sinopsi de la novel·la que hauria de treballar durant els dos anys següents, no sabia pas per on anar, fins que vaig llegir a La Vanguardia la notícia d'un home que drogava turistes i, després, les violava.

· El clic que necessitava.

No tenia gaire clar que servís per a una novel·la, com a màxim per a un relat curt, però la professora em va dir que ja creixeria, i així va ser.

· «La germana gran» és un thriller que avança des de dos escenaris: Barcelona, amb un periodista en atur i divorciat; i Kentucky, on dues germanes bessones afronten un fet traumàtic.

A partir d'un fet que s'esdevé durant la trama, vaig compondre la resta. La redacció em va costar tres anys, ningú del curs no va poder-la fer en dos i vam allargar-lo.

· Era conscient que estava fent una novel·la de gènere negre?

Jo volia que fos així, n'era conscient. Sóc lector de negra des que de petit em van regalar un llibre amb El halcón maltés i El sueño eterno.El sueño eterno

·I per què un periodista?

Fa poc, vam coincidir amb Xavier Bosch i m'ho va preguntar. I no ho sé ben bé. Potser perquè necessitava un personatge que pogués anar als llocs i fer preguntes.

· La novel·la negra es defineix per ser un motor de crítica social.

N'hi ha, contra els bancs i les entitats financeres, el turisme de Barcelona, la premsa... Potser no hi ha molta denúncia, però hi és.

· També hi ha una violació i una crítica feminista al darrere.

M'he sentit molt feminista fent la novel·la perquè, tot i que s'ha millorat, és un tema que encara fa molta por. Hi ha lectors que, en conèixer-me, em van dir que es pensaven que jo era una dona. Fins i tot, hi ha qui ha plorat en aquesta escena i qui no l'ha pogut acabar.