Amb una unitat. Amb una sonoritat buscada, treballada, homogènia, lligada, pensada. Han passat quatre anys del disc de debut de Palance, Superherois (2013) i la banda manresana torna a tenir sobre la taula un nou treball, el segon, que s'allunya del so electrònic i heterogeni del disc d'estrena de la banda. Sí, encara hi ha grups que treuen discos, riuen. Com ells. El seu porta per títol Le contre-jour i ha estat concebut de manera més «col·lectiva, al local d'assaig». És més «orgànic, més natural, més cru», explica Xavier Serrano, ànima de la banda, acompanyat de Jordi Segon, que l'adjectiva «d'autèntic». L'Espai Memòries serà el primer escenari de presentació del disc però únicament per als mecenes, avui, a les 21 h.

Gravat l'any passat a Red Factory gràcies a una campanya de micromecenatge on van assolir el seu objectiu (van superar els 4.000 euros demanats amb 136 mecenes), Le contre-jour no és «un disc fàcil», explica Serrano. És d'aquells, apunta Segon, que «guanya amb la tercera escolta». «Sisa, en rebre el premi Enderrock de la crítica al millor disc del 2016 va dir que havia fet un disc per ser escoltat com abans», diu Serrano, «i m'he fet meva la frase» perquè el segon treball de Palance beu d'aquesta filosofia: escoltar el disc sense mòbils, comandaments a distància ni distraccions. Sense pressa, perquè sí. Parant atenció a les lletres i a les veus, a les guitarres i a les harmonies, a les cordes i als vents... als silencis. Després, decidir. Un crit a la paciència que en temps d'iTunes sembla haver-se fos en el ciberespai. Però... per què no?

El dia que Xavier Serrano va descobrir que les lletres de les cançons no havia de rimar-les se li va obrir el món. Literalment. Totes les lletres són seves i arriben després de la música. I deu ser l'edat però la vida, la mort, els fills, els migrants que moren al Mediterrani formen part dels temes sobre els quals reflexiona el nou treball.

Amb la coproducció de Gerard Cabot, «que ha entès el so que buscàvem», per a la banda Le contre-jour és un pas endavant en un disc en el qual han inclòs cordes i vents i ha tingut la col·laboració de les veus de Sara Roy i Maria Ribot; també de Jordi Ribot i la coral masculina Lupulus Emsembla en un disc que es mou entre el pop i el rock indie. En els concerts de presentació, a l'escenari, hi seran tots quatre i en directe les cordes i els vents (a banda de la possible incorporació d'un teclista) es supliran amb «volum i actitud». Humor i complicitat és la paraula que fan servir entre Serrano i Segon quan parlen de la relació d'un quartet intergeneracional format per Nasi Llovet, bateria; Edgar Serrano i Jordi Segon, guitarres, i Xavier Serrano (tiet de l'Edgar), baix i veus. Però com es veuen entre ells?. L'Edgar és la «frescor, la joventut, les idees»; el Jordi «l'estabilitat»; el Nasi «la tranquil·litat» i el Xavier «el pal de paller».

La publicació de Le contre-jour coincideix amb la del senzill Away Away , un tema no inclòs en el disc i compost expressament per a la novel·la de Marc Pastor Farishta (la lletra és del mateix Pastor) i es pot descarre gar des de www.montecristo.cat.