Pere Maruny i Comas (Manresa, 1974) era un marrec de sis anys quan va veure que els pares tenien les maletes preparades per si calia creuar la frontera la nit del 23 de febrer del 1981. Sis anys abans, Lluís Maruny i Conxa Comas van formar part del grup de lluitadors antifranquistes detinguts per la Guàrdia Civil a la capital bagenca quan el règim agonitzava però encara colpejava, i aquell rebrot totalitari protagonitzat per Tejero els va portar mals records. Afortunadament, la família va acabar emigrant però no pas obligada per les circumstàncies i, ni tan sols, fora del país: un temps després del cop d'estat, la mort de l'avi patern els va fer heretar una casa a la Bisbal de l'Empordà, on el Pere i els seus progenitors hi van fer cap per instal·lar-s'hi definitivament. El manresà debuta com a novel·lista amb No anem sobrats de bona gent

La història té dos fils. Un passa a la Catalunya d'avui en dia. L'altre es basa en la branca paterna de la meva família i la revolta republicana de la Bisbal de l'any 1869, uns fets que em serveixen per explicar com hem arribat fins on som ara.

· Parla del procés sobiranista?

Hi ha poca literatura en català que tracti de la Catalunya d'avui, de qüestions com el procés.

· Què hi trobem el 1869 que ens parli de la Catalunya del XXI?

El 1868, el general Prim i d'altres van encapçalar la revolta coneguda com la Gloriosa, i van destronar Isabel II, però Catalunya va quedar decebuda. Hi havia l'esperança que Espanya esdevingués un estat modern i que reconegués la seva pluralitat, però no va ser així. Com passa avui en dia. L'alçament dels republicans a l'Empordà va ser esclafat. Aleshores, al començament del segle XX, va sorgir el moviment obrer, els primers ateneus, els sindicats... fins que va arribar la guerra i el franquisme. M'interessava vincular tot això amb el que passa avui en dia.

· Una proposta ambiciosa per a una primera novel·la.

La idea va sorgir en un període personal molt concret. Sóc periodista i he voltat força, he estat en zones de conflicte. El 2009, costava de trobar feina i el meu pare es va morir. Durant els darrers anys de la seva vida va seguir la petjada de la família i jo vaig rescatar aquest treball fins a fer-ne una novel·la.

· És una novel·la política?

M'he esforçat molt a no fer una novel·la plamfetària. La meva experiència en zones calentes m'ha ensenyat a escoltar les dues parts, perquè hi ha dues veritats. No volia fer una història de bons i dolents.

· L'activista, doncs, no s'ha situat per damunt de l'escriptor?

Si hagués estat així, la novel·la s'hauria empetitit. El meu compromís més gran és amb la literatura.

· Un propòsit lloable.

El meu avi venia d'una tradició catòlica, i durant la guerra civil es va haver d'escapar, creuar la frontera cap a Perpinyà i, d'allà, a Sant Sebastià. Després tornà a la Bisbal amb els vencedors, però va marxar al cap d'un temps perquè, en tornar, havia delatat algunes persones. En el franquisme, molta gent que havia donat suport al cop es va desenganyar.

· Quin record té del combat antifranquista dels seus pares?

Jo vaig néixer el 1974, era un nadó i ja em duien amunt i avall per pisos clandestins. Amb el 23-F, semblava que ja hi tornàvem a ser. Sempre he viscut en un ambient antifranquista. I la meva mare, del PSUC, va ser la primera dona regidora a l'Ajuntament de Manresa un cop es va restablir la democràcia.

· I ara, on som?

En un moment amb cert paral·lelisme amb el de la mort de Franco. Hi ha la possibilitat d'una ruptura amb una realitat ja establerta i potent, amb la diferència que ara depèn molt més de la gent.