Guarda els secrets escrupolosament. Sense excepcions. Si la màgia ha sobreviscut al llarg de la història és gràcies al secret. No s'hi val a fer-se preguntes, només cal deixar-se portar i il·lusionar-se, com quan érem petits. Són les emocions les que perduraran en el temps i si tinguéssim una màquina del temps, qui no voldria tornar a ser un nen?

En les distàncies curtes, Antonio Díaz, conegut també com el Mago Pop, és una persona tímida, però a l'escenari es transforma, crea un personatge que desperta tendresa i alhora té un punt canalla. Amb una imatge despreocupada i un magnetisme que et sedueix, Premi Nacional de Màgia i llicenciat en Art Dramàtic per l'Institut de Teatre de Barcelona, el programa de televisió a Discovery Max li ha permès arribar a més de 150 països i poder sorprendre celebritats com Stephen Hawking, considerada una de les ments més brillants del planeta. Ha actuat als teatres més grans de l'Estat, la majoria de vegades esgotant entrades, i l'any passat fins i tot ho va fer al Dolby Theatre de Los Angeles. Quan no té funció, té rodatge. No sap què és fer vacances. És autònom i un apassionat de la música. Lluny de la brillantina i més proper al pop-rock, si no hagués sigut il·lusionista hauria sigut músic.

Nascut a Badia del Vallès fa 30 anys, la seva fascinació per la màgia li va venir als 4 anys, quan un amic del seu pare li va treure una moneda de darrere l'orella. Gran comunicador. Divertit. Enginyós. Amb una tècnica excel·lent. Però, per sobre de tot, Antonio Díaz és un mestre dels somnis. Ho és en les grans il·lusions i en la màgia de prop. La seva, amb segell propi. Des d'aquest dimecres fins divendres serà a Manresa amb La gran ilusión (però només queden entrades per a avui, poques.). Serà la tercera vegada que Antonio Díaz presenta al Kursaal aquest espectacle.

Connecta amb el públic des del moment en què trepitja l'escenari, just després d'aquells tres saltirons que fa inconscientment entre bastidors abans de sortir. La seva màgia provoca somriures, ulls vidriosos i algunes llàgrimes d'emoció, cares de sorpresa però, sobretot, mirades d'il·lusió. Perquè una cosa és que t'ho expliquin i una de molt diferent és viure-ho a la teva pròpia pell. Una d'aquelles experiències vitals que necessites compartir amb els altres. I tant és que vegis l'espectacle diverses vegades, perquè l'emoció persisteix i fins i tot creix. És molt poètic el que fa. En poc més d'una hora de funció és capaç d'il·lusionar, sorprendre i emocionar. Amb un ritme trepidant i una posada en escena que impacta. Humor i màgia van de bracet, amb una banda sonora molt potent. A escena les seves ajudants hi donen una espurna de llum i al final de cada funció es fa fotografies amb tothom. Una icona pop de la màgia amb una projecció internacional imparable.

Des que es va estrenar el desembre del 2013, La gran ilusión acumula al voltant de mil cinc-centes funcions i ja l'han vist més de 700.000 espectadors, i s'ha convertit en l'espectacle d'il·lusionisme més taquiller a Europa i el més vist de la història del teatre de l'Estat. Ara, el muntatge arriba a la seva recta final i el setembre Antonio Díaz estrenarà a Madrid Nada es imposible. Amb les quatre funcions d'aquesta setmana al Kursaal (més les 9 funcions de fa dos anys) seran tretze representacions de La gran ilusión, i així batrà el rècord d'un sol espectacle i de públic al teatre manresà.