Manresa podria tenir un festival dedicat exclusivament a la música antiga dels segles XVIII i XIX intepretada amb instruments històrics? És el que reividinquen des de la capital del Bages un grup de músics professionals format per Roger Illa, Marisa Badia, Ariadna Padró, Jordi Coll i Jordi Repullés, amb el Festival Manresa Antiga 18.XXI. El certamen es faria la primera quinzena de setembre i inclouria la creació de l'Ensemble Minorisa 18.XXI, integrada per una vintena de joves músics. El Festival Manresa Antiga 18.XXI és un dels projectes finalistes dels Pressupostos Participatius de Manresa (vegeu pàgina 8).

El pianista manresà Roger Illa, especialitzat en forte-piano, és al capdavant d'una iniciativa que vol recuperar «des de Manresa i amb músics de casa» el patrimoni musical dels segles XVIII i XIX i que «s'emmiralla en altres festivals europeus» però que ni a Catalunya ni a l'estat té cap rèplica centrada exclusivamet en aquest període, explica Illa. Es tracta «d'omplir el buit i potenciar la música del classicisme i del romanticisme», subratlla, Marisa Badia, flautista i cantant especialitzada en la interpretació històrica. Un repetori que abraçaria del 1750 a principi del segle XX.

La recuperació de la música antiga -molt personificada per al gran públic en la figura del mestre igualadí Jordi Savall- ha redescobert als espectadors el gust per la música medieval, la renaixentista i la barroca. Els promotors de Manresa Antiga 18.XXI posarien a l'abast del públic el repertori de compositors com Mozart o Beethoven però amb una tipologia de concerts pensats tal com es feien a l'època («res a veure amb el format actual», explica Illa) i, evidentment, amb els instruments amb què componien.

Cert, subratllen, que aquí no hi ha la «tradició» per la clàssica d'altres països europeus però també hi ha «molts prejudicis» respecte del gènere. A més, «el model concertístic actual mou un públic molt específic», diu Badia, i que sovint, depenent de quins festivals, paga entrades a preus desorbitats. Trencar aquest sostre, trencar aquesta mentalitat i apropar la música del classicisme i del romanticisme a tot tipus públic és l'ambiciós objectiu dels seus promotors. També als més petits.

Per fer-ho proposen un model de gestió «habitual a Europa», diuen, «on petites associacions sense ànim de lucre», formades per músics i per ciutadans, es fan càrrec de l'organització del festival. El Festival Manresa Antiga 18.XXI consistiria en un parell de concerts diaris (on també participaria l'Ensemble Minorisa 18.XXI), en diferents espais de la ciutat, amb conferències prèvies i col·loquis posteriors per a tots els públics; hi hauria un concert inaugural i un de cloenda; també, tallers de música amb instruments originals i assajos oberts i gratuïts. Es combinaria l'entrada lliure i els abonaments i entrades a preus populars. I un off pensat per als petits intèrprets: «els músics i el públic de demà»