John Wick: pacto de sangre

? Estats Units, 2017. Acció, 123 min. Direcció: Chad Stahelski. Guió: Derek Kolstad. Intèrprets: Keanu Reeves (John Wick), Common (Cassian), Laurence Fishburne (The Bowery King), Riccardo Scamarcio (Santino D'Antonio), Ruby Rose (Ares), Lance Reddick (Charon), Bridget Moynahan (Helen Wick), John Leguizamo (Aurelio). Pantalles: Bages Centre (Manresa), Guiu (La Seu) i Abrera.

J ohn Wick: Pacto de sangre és la seqüela d'una producció de Hollywood que s'estrenà el 2014, però que curiosament no s'exhibí comercialment en les sales del nostre país. El seu antiheroi és un vell sicari, amb un passat més que tortuós, que després de la mort del seva muller es plantejà un canvi radical de vida. Però es veurà obligat a abandonar el seu retir per un antic col·lega i viatjarà fins a Roma per enfrontar-se a un clan que aplega els assassins més recargolats del planeta.

En el cinema nord-americà actual imperen els thrillers amfetamínics amb poc gra i molta palla. Amb John Wick estem de sort perquè constitueix una de les «muntanyes russes» cinematogràfiques més estilitzades i contundents dels últims temps. El seu director, Chad Stahelski, té una formació inusual: va sobresortir com un dels millors especialistes d'acció de Hollywood. El seu domini visual és innegable. La seva planificació és molt més que solvent i converteix cada seqüència d'acció en una pirotècnia tan brillant com modèlica. John Wick es revela, en una època envaïda per les franquícies més escarransides i insubstancials, com una proposta decididament engrescadora. La seva premissa argumental no és especialment innovadora (un antiheroi procedent de les tenebres), però la seva impactant (i virtuosa) posada en escena ens deixa clavats a la butaca al llarg de dues hores de metratge. Stahelski fou escollit per l'estrella de la funció, Keanu Reeves, que torna al primer pla després d'uns anys grisos. El popular intèrpret no ha estat mai un prodigi de subtilesa dramàtica, però el paper que li ha permès la seva ressurecció comercial s'adapta perfectament a les seves limitacions expressives. Per gaudir sense complexes.