Com una estrella de Hollywood. Amb una limusina blanca i amb una munió de fans esperant-la a l'entrada de Multicinemes Bages Centre. Així va ser l'arribada, ahir, de la petita actriu navarclina Iris Vallès Torres, que ha debutat en el cinema amb la pel·lícula El jugador de ajedrez, que ahir s'estrenava als cinemes de l'estat. A la navarclina, tot somriures i gens de vergonya, l'acompanyaven el director del film, Luis Oliveros, l'actor Christian Stamm i el productor, Juan Antonio Casado, amb el premi que certifica que El jugador de ajedrez havia guanyat tres guardons al Houston International Film Festival: millor pel·lícula històrica, millor banda sonora per a Alejandro Vivas Puig i millor actor principal per a Marc Clotet. I competint, va remarcar un exultant Casado, «amb un director com Rob Reiner!».

Sorpresos de la rebuda, encantats de promocionar la pel·lícula amb un estol d'incondicionals i deixant espai per a la protagonista de la nit, que es va fotografiar amb tothom -selfies incloses-, Oliveros explicava que ahir estaven «nerviosos de veritat». El fim s'ha passejat per festivals i arriba a les pantalles amb premis però ahir era «l'estrena als cinemes, el moment en què els espectadors decidiran si la pel·lícula els agrada i si amb el boca-orella la recomanen». No és fàcil, remarcava Casado, per a una producció «quasi independent, d'època i sense cap televisió al darrere». Stamm, que encarna un dels «dolents» de la pel·lícula, un sergent nazi sense «matisos grisos», destacava el rerefons històric del film: «la col·laboració dels francesos amb el règim nazi, un tema poc tractat i a França encara molt tabú». Això i «l'encert d'Oliveros amb el repartiment».

L'Iris, que va signar el pòster de la pel·lícula amb la resta de protagonistes de la nit, explicava que ja no es posa nerviosa, que li havia agradat molt «viatjar» (a Budapest i a Las Palmas per al rodatge, a Màlaga i Madrid per a les estrenes) i amb una desimboltura impròpia dels 6 anys, va agrair a tothom, ja a l'interior de la sala, la seva assistència: sobretot «a les mestres!». Va ser la cirereta. Començava la pel·lícula. El públic dictarà el veredicte.