En quina situació quedaria un futbolista de l'Alcoià si li manqués la moral que es pressuposa a aquest modest club alacantí? Una situació insòlita que Ramon Pardina (Barcelona, 1977) planteja en un conte del llibre El club dels homes amb bigoti (El Petit Editor, 2016), un recull de relats que furguen en les situacions insospitades derivades de la vida quotidiana. El guionista de programes com Polònia i El foraster parlarà de la seva obra en un vermut literari que tindrà lloc avui (12.30 h) a la plaça Anselm Clavé de Manresa i en la qual l'actor bagenc Pep Garcia-Pascual farà una lectura dramatitzada de diverses narracions de Pardina.

«A partir d'un petit incident, a vegades real, m'agrada complicar la situació, embolicar-la i arribar al paroxisme», explica Pardina, que ha obtingut diversos reconeixements amb els llibres de relats anteriors, La novel·la que no he escrit mai (premi Miquel Àngel Riera de narrativa breu 2005), El jugador de futbolí que volia córrer la banda (premi Joan Santamaria de narració 2007) i L'home més feliç del món (premi Recull de narració Joaquim Ruyra 2010).

Referents indiscutibles del gènere com Borges, Cheever, Cárver i Cortázar, així com mestres catalans del relat breu de la talla de Monzó, Pàmies, Moliner, Puntí i els indispensables Pedrolo i Calders formen l'imaginari de Ramon Pardina, que se sent còmode amb la llibertat literària que concedeix el conte. «També m'agraden autors que són més coneguts per les seves novel·les però dels quals jo destaco els relats, com Foster Wallace i Kafka», afegeix.

El club dels homes amb bigoti es nodreix de contes escrits en els darrers temps. El que dóna títol al conjunt, «el vaig fer fa quatre anys, quan estava de moda el bigoti entre els hipsters. Ara estem en el moment de les barbes, però en el relat, els qui en duen són la part més salvatge de la humanitat».

Com en les seves obres anteriors, «no hi ha un eix temàtic que vertebri tots els contes. L'element comú és una visió irònica de les coses, i l'atracció per l'element fantàstic que surt de la vida quotidiana». Pardina reivindica l'humor com a gènere literari, una tècnica que conrea en la seva vida professional: com a guionista, el barceloní ha treballat als programes Buenafuente, En el aire con Andreu Buenafuente, Polònia, Crackòvia, El Gran Dictat i El foraster.