El teatre pot ser una teràpia per intentar ser feliç davant de situacions difícils, com ara l'exili o la migració cap a un nou país. Aquest és el missatge que es desprèn del documental francès Exil-Sur-Scène (2015), dirigit per Marina Paugam i Jen Michel Rodrigo, que s'ha endut el primer premi de la 14a edició del Clam com a millor llargmetratge. El film ha estat escollit pel jurat entre un total de sis pel·lícules, prèviament seleccionades, totes amb un element en comú: el cinema com a eina de retrat i de transformació social, la raó de ser del Clam.

Ahir, en la gala de clausura, celebrada a l'auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles, es van donar a conèixer la resta de premiats: el film armeni Apricot Groves va completar la llista de llargmetratges amb un doble guardó -premi del públic i premi especial del jurat- i, dins de la secció de curtmetratges, van ser reconeguts amb el primer premi el film espanyol La invitación, de la barcelonina Susana Casares, i Sheroes, amb el premi especial del jurat. El curt Sin preguntas es va endur el guardó del públic.

Una gala austera

El lliurament dels premis, descafeïnat pel fet que no hi havia cap dels guardonats entre el públic de l'auditori, va formar part d'una gala de tancament volgudament austera i simple, amb tocs irònics, actuacions musicals i de ball i una bona dosi de reivindicació, tot plegat sota la direcció artística d'Enric Llort. En acabar, l'actor i director navarclí en destacava el missatge de fons: «tal com fan els voluntaris en els camps de refugiats, volíem fer evident que amb pocs recursos es poden fer grans coses; les il·lusions permeten tirar endavant els projectes, encara que estiguin mancats de mitjans».

La metàfora de l'espardenya

«De petits sempre ens deien: amb una sabata i una espardenya no anireu enlloc. Però tenien raó? Els herois en precari són aquelles persones que fan que els llums no s'apaguin, que mantenen l'equilibri, que aconsegueixen més amb menys i que, amb una sabata i una espardenya, canvien la vida de molta gent», reflexionava el presentador Pep Garcia al començament. Una metàfora que servia tant per al festival, dut a terme amb pocs recursos, com per al tipus de cinema que s'hi projecta i, alhora, per homenatjar la figura dels herois de la salut, la temàtica escollida enguany.

Vocació transformadora

El cineasta manresà David Victori, un dels encarregats de lliurar els premis, va destacar la feina «poc reconeguda» dels organitzadors de festivals, que «es passen hores i hores triant les millors propostes», i va voler fer un reconeixement explícit a la vocació transformadora del cinema social, que «posa llum a històries que s'han d'explicar».

Per la seva banda, la directora, guionista i productora Judith Colell va destacar la importància de la cultura i dels festivals com el Clam, que porten a les poblacions catalanes «un altre tipus de cinema», i va animar tothom a arremangar-se i «treballar» per donar a conèixer les situacions d'injustícia. «Pel fet d'estar dedicat al cinema social i pel lloc on se celebra, lluny de Barcelona, el festival Clam és un deu», va assegurar.