El manresà Ivan Tapia s'esprem el cervell per crear enigmes i experiències d' escape perquè la gent es vesteixi de Sherlock Holmes i resolgui els casos plantejats. Va traslladar el fenomen room escape al teatre, en l'espectacle Escape Show, que es va presentar al Teatre Kursaal de Manresa el gener d'aquest any. El muntatge està de gira per Catalunya i el setembre arribarà a Madrid. També és l'autor d' Escape book, tercer llibre de no ficció més venut per Sant Jordi i del qual parlarà avui a les 12 del migdia a la llibreria El Racó de les Paraules, de Sant Joan de Vilator-rada.

És molt de Sherlock Holmes?

Déu n'hi do. No sóc gaire del Cluedo, però sí de resoldre enigmes. Sóc més de Sherlock Holmes en l'aspecte de veure a tot arreu possibilitats deductives per resoldre un cas.

Quan va sorgir la passió pel 'room escape'?

Un dia em van convidar a participar en un room escape, i m'ho vaig passar molt bé. Em va encantar poder jugar amb l'ambientació i tot el que comportava un joc com aquest. I vaig decidir dedicar-me a aquest món.

Com s'inspira per crear els enigmes?

Ho faig per capes i per històries. Crear enigmes no és el mateix que fer mots encreuats. Ho has de contextualitzar amb una experiència atractiva. Intento que hi hagi una part de cerca. I busco que hi hagi una resolució més mental del problema que es planteja. Si tinc clares i presents aquestes parts, és molt més fàcil que em sorgeixin els enigmes.

«Escape book» va ser el tercer llibre de no ficció més venut de Sant Jordi. Quin és el secret que amaga?

El secret és que l' escape està de moda. No sé quant de temps durarà, però vull gaudir del moment. Els al·licients del llibre són que va ser el primer que es va fer al país, i que és una obra molt bona per regalar, perquè té una part de lectura i una altra de joc de pistes que és accessible per a tothom.

Costa traslladar aquests enigmes a un llibre?

Pel concepte temporal dels rooms escapes, per a mi ha estat un repte. El protagonista és el lector, i has de traslladar el seu interès pels enigmes en un llibre on té molt més temps per resoldre'ls. Però segueix existint al darrere el mateix concepte d'història i de vivència. Has de poder submergir el lector i has de poder generar un interès.

I en el teatre?

La vivència del room escape s'aproxima molt més en el teatre que no pas en el llibre. I és lògic, perquè hi ha molta més interacció i també s'ha de treballar en equip. Però quan portes aquests misteris al teatre hi ha la dificultat de gestionar el gran volum de gent que està jugant al mateix temps.

Com ho feu?

Sempre m'ha agradat el món de l'espectacle. Havia treballat amb altres companyies i vaig agafar una gran experiència i ritme teatral. En el muntatge vas mantenint el públic connectat perquè els enigmes et porten d'una prova a una altra. I hi ha alguns actors que s'encarreguen de gestionar el que pugui anar succeint al llarg de l'espectacle i en el joc.