Què és una pel·lícula important?

Què és una pel·lícula important? Un film que sintetitza la carrera d'un cineasta? Una producció que assoleix el seu màxim nivell artístic? O una cinta que posseeix una tesi irresistiblement poderosa? En les darreres hores hem vist en el festival de Canes tres pel·lícules indubtablement importants. La primera era una de les més esperades del certamen: Happy end, de l'austríac Michael Haneke, qui ha guanyat la Palma d'Or amb La cinta blanca i Amour, les seves dues anteriors participacions a Canes. Com resulta comprensible, l'expectativa era enorme i la crítica s'ha dividit totalment davant un producte difícil d'aquell qui s'ha convertit en un impecable referent internacional. Happy end exposa les peripècies d'una família europea que pateix molts dels problemes de valors que viu el continent i que sembla integrada pels personatges que han poblat la filmografia de Haneke a través dels anys. Formalment també sembla un trencaclosques amb els estils que ha anat exhibint en dècades, com la fragmentació constant, el discurs indirecte, continguts moralment abruptes, l'ús conscient de la càmera, la creació d'un espectador actiu... El resultat sembla un testament personal i col·lectiu i és més fàcil apreciar-lo en el context del seu cinema que com a producte individual. Sigui com sigui, Happy end farà parlar molt i pensar encara més.