Tòquio, Teheran, París i Nova York. Quatre grans mestres del cinema procedents d'indrets així de llunyans han presentat en les darreres hores les seves creacions més recents.

La primera va ser la japonesa Naomi Kawase, una de les realitzadores preferides del festival de Canes, candidata habitual a endur-se la Palma d'Or, especialment amb les celebrades El bosque del luto i Aguas tranquilas. El seu cinema serè i tranquil que connecta allò humà amb la natura torna a repetir-se a Radiance, on la ceguesa i el sol tenen una importància determinant en les dràstiques resolucions vitals d'un fotògraf i la seva companya escriptora.

Fora de competició hem trobat l'iranià Abbas Kiarostami, guanyador de la Palma d'Or amb El sabor de las cerezas i que va morir el mes de juliol passat. 24 frames és per tant el seu testament cinematògraf i sembla un exercici tan allunyat del cinema i proper a la instal·lació artística com definidor de la seva manera d'entendre la narració. Aquest cop, Kiarostami pretén donar vida a aquests 24 frames com si fossin quadres pictòrics que agafen vida i que completa elaborant mínimament un relat que neix entre els seus quatre angles.

Des de França, Bruno Dumont -que va estrenar a la ciutat de Barcelona fa poc l'excèntrica La alta sociedad- aportava un dels plats aparentment més divertits del festival: un musical sobre Joana d'Arc interpretat per nens. Jeannette, l'enfance de Jeanne d'Arc no posseeix ni una posada en escena elaborada, ni coreografies empàtiques, ni actors professionals, però ningú negarà a Bruno Dumont que ha construït una de les curiositats cinèfiles més inclassificables d'enguany.

Per tancar, trobem un dels cineastes més erràtics dels darrers anys. El novaiorquès Abel Ferrara s'ha convertit, segons el realitzador finlandès Aki Kaurismaki, en el segon director més alcohòlic del cinema, però en el documental Alone in Paris el director d' El funeral i Teniente corrupto no demostra decadència, sinó pura energia. En aquest film, acaba de tenir una filla amb una escultural ballarina i es disposa amb ella i els seus col·legues a fer una gira de concerts amb les bandes sonores de les seves pel·lícules.