Cineclub projecta avui el segon títol del cicle dedicat a Néstor Almendros, La habitación verde. La simbiosi creativa i personal entre el mestre català i François Truffaut, un dels noms llegendaris de la nouvelle vague, va cristal·litzar en una fecunda col·laboració (nou films) que es va estendre entre la memorable El pequeño salvaje (1970) i Vivamente el domingo (1983), l'adéu prematur del realitzador gal. La habitación verde s'erigeix en una de les obres mestres de Truffaut, però, paradoxalment, és un dels seus pocs films que no s'estrenà mai en el nostre país. La cinta s'inspira en un seguit de relats de Henry James (1843-1916) i ens apropa a la singular història de Julien Davenne, un periodista, especialista en notes necrològiques, que viu en els anys vint del segle passat en un poblet francès. El protagonista, vidu, té a casa seva una habitació verda on acumula tots els objectes i records de la seva muller. Un esperit romàntic poderosament malencònic recorre algunes de les obres més rodones de Truffaut ( La Sirena del Mississippi, Las dos inglesas y el amor, L a historia de Adele H...). Aquesta vena lírica esclata a La habitación verde amb una sensibilitat exquisida que basteix una atmosfera claustrofòbica, obsessiva i fúnebre d'una bellesa fascinant i commovedora. I el toc màgic d'Almendros es concreta en unes tonalitats verdes que evoquen el cromatisme d'un dels seus pintors preferits, Vermeer. -