La Sala Gran del Kursaal es mantenia en silenci. Sense música, sense llums, sense actors, sense públic. Res no feia pensar que, en minuts, la sala s'ompliria d'alumnes que, majoritàriament, trepitjarien l'escenari per primer cop. Però era dimecres de Cantània i 262 alumnes de 5è i 6è de les escoles Pompeu Fabra (el Pont de Vilomara), Alta Segarra (Calaf), Collbaix (Sant Joan) i Bages i la Sèquia (Manresa) es preparaven per a l'assaig general de la cantata. Els actors i els músics ja havien arribat. Era l'hora.

Des de dilluns fins avui, el teatre manresà haurà ofert set concerts de la cantata La nit dels malsons, , aborda la temàtica de la por. «Fa onze anys, el Cantània [que fa 28 anys que promou L'Auditori] va començar amb dues o tres funcions, i aquest any hi participen cinquanta escoles bagenques», explicava Cristina González, responsable del servei educatiu del Kursaal. Però quin és l'objectiu del Cantània? Per a Marina Casellas, mestra de música de l'escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara, la intenció és que «els nens amb poca formació musical tinguin la possibilitat de cantar amb uns músics professionals». I no només. Per a Quim Pla, el tècnic que coordina el projecte Cantània amb els diferents teatres de Catalunya, «és important portar els nens a actuar dalt de l'escenari, però també és important que coneguin el que hi passa al darrere».

Començava l'assaig general i les primeres notes van omplir l'escenari. Elisenda Carrasco, directora musical del projecte, a través dels seus braços i l'emoció del seu rostre, guiava les veus dels alumnes i els seus moviments. La postura corporal, més relaxada, indicava que es tractava d'un assaig. L'hora de la veritat arribaria poc després. «Sense comunicació entre els músics o entre els alumnes és impossible aconseguir-ho», destacava Carrasco. Alumnes de l'escola Pompeu Fabra explicaven que preparar el Cantània ha suposat hores d'esforç però també estones avorrides quan assajaven repetidament les cançons. Això sí, «hem après a ballar i a moure'ns mentre cantem». El compositor, Àlex Martínez, definia la música de la cantata «d'energètica. D'aquesta manera crec que hem aconseguit donar la volta al tema de la por».

I va arribar l'hora de la funció. L'escenari es va omplir de nens i nenes. Quiets. Ben quiets. Els músics col·locaven l'esquena recta i mostraven una expressió de concentració. Començava la cantata. A través de cançons i petites escenes, l'obra relata les pors: de perdre la feina, d'engreixar-se, de fer el ridícul o la por d'anar de colònies. Es tracta d'un text escrit per la dramaturga Marta Buchaca que ha calat entre els alumnes: «continuem tenint por, però menys que abans», deien.

A la darrera cançó, Viu la vida sense por, els alumnes van vestir unes túniques de diferents colors que lligaven amb la vitalitat de les notes musicals que es transmetien des de l'escenari i que van aconseguir fer aixecar el públic de les seves butaques.

I és que «poder cantar és un dret de tot infant. La música forma una persona de manera integral», remarcava Carrasco. «Projectes així potencien altres intel·ligències més creatives que, sovint per falta de recursos, no se'ls destina el temps necessari a l'escola», afegia Albert Centellas, professor d'Alta Segarra. I reblava el compositor: «m'agrada treballar amb nens perquè són més autèntics: si alguna cosa no funciona, ho diuen». Dimeces tot va funcionar