L'experiència i la reflexió són territoris pels quals el jove Gerard Cisneros (Manresa, 1989) transita en el primer i guardonat poemari que publica, D'epitalami, res (Meteora), un treball que l'abril del 2016 li va merèixer el prestigiós Premi Cadaqués a Rosa Leveroni i que un any després arriba a les llibreries. El poeta bagenc presenta l'obra aquest migdia al Barlins amb la companyia de Jordi Estrada i Ariadna Torres.

Més de dos anys d'escriptura i una divertida anècdota precedeixen l'edició d'una obra que amplia els horitzons semàntics que proposa el títol: l'epitalami és el poema nupcial, i una part del conjunt de Cisneros circula a l'entorn d'aquesta idea, però després penetra en reflexions sobre la identitat i l'essència. Un pòsit profund per a un poemari que va fer anar de corcoll els organitzadors del premi empordanès.

«Vaig enviar l'obra sense signar-la», recorda Cisneros. El jurat format per Vicenç Altaió, Joaquim Ferrer, Jordi Carulla, Vinyet Pa-nyella i Rosa Ardid va reconèixer el talent del manresà, però no tenien pràcticament cap pista de la identitat de l'autor. «A partir de l'estil i d'alguns referents del text, van buscar diferents poetes fins que un amic meu va pensar en mi i li vaig confirmar que el treball era meu. Van passar uns quants dies...», recorda, entre divertit i encara una mica espantat per l'enrenou.

Gerard Cisneros és un àvid lector de poesia que també ha traduït dos grans noms de la cultura occidental, Allen Ginsberg i Pier Paolo Passolini, en el segell Edicions Poncianes. «Dels poetes actuals admiro Maria Cabrera, per exemple, també un referent per a la meva generació com Enric Casasses, autors com Blai Bonet, Vinyoli, Ferrater...». Temps enrere, el manresà va publicar una plaquette -edició de petit format- amb el poemari Bolets.

L'obra que presenta avui al Barlins «parla d'una història d'amor, de ruptura i desengany, i després va evolucionant. Diu Jordi Estrada que hi ha pensament al voltant de la identitat i allò que la condiciona, també reflexió sobre el fet de si hi ha una essència, i una mica de reflexió sobre la poesia».

Alguns dels poemes van encapçalats per versos d'autors que, d'una manera o d'una altra, han seduït Cisneros. De Francesc Parcerisas, per exemple, en pren una expressió tan rodona com «d'olorosa sina» que, en el camí cap a la forma «dolorosa sina», exhibeix el trànsit implícit en l'univers poètic del llibre.

«Hi ha un joc amb la tradició, un joc que es construeix a vegades a partir d'un concepte i en, d'altres, des de l'experiència concreta», apunta Cisneros. Tot i que «la situació personal sempre t'ajuda a tenir un estat d'ànim a l'hora d'escriure, aquest poemari no és autobiogràfic». Per a Cisneros, «la gràcia no és descriure l'experiència de l'autor, sinó allò que la fa passar d'allò concret a allò que és universal. No es tracta del què, sinó del com».

Gerard Cisneros, llicenciat en Filosofia per la UB, reconeix que «escric llegint» i això li proporciona un pòsit de lectures i referències que es plasmen en la poesia que va emergint del seu interior. «Sóc d'escriptura lenta, en absolut prolífic, i no m'amoïna tornar a publicar», afegeix. En l'adolescència va descobrir expressions artístiques culturals contingudes en la música, l'art i la literatura, de Joy Division a Ferrater, i un dia es va preguntar si «jo podria fer alguna cosa així». Un poemari i un premi li comencen a donar la raó.