Les entitats manresans consultades ahir per aquest diari van lamentar les paraules de Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, que dilluns va dir que la cultura popular «ha passat de ser un sector lligat a una visió conservadora, retrògrada, casposa i rància de la cultura, pel país que volíem ser, a ser una cultura popular, creativa, moderna, àmplia de base ...». De les respostes a aquestes declaracions, realitzades en la presentació dels caps de cartell de la propera edició de la fira Mediterrània de Manresa, també se n'extreu el disgust pel desarrelament d'aquest certamen respecte dels col·lectius locals que treballen la cultura d'arrel.

Xavier Vera, del Grup de Dansa Cor de Catalunya, va afirmar que «aquestes paraules no es poden dir així com així», i va posar l'entitat que representa com a exemple: «nosaltres sempre hem intentat que la cultura tradicional estigui barrejada amb la modernitat». En aquest sentit, va citar dos espectacles del grup com 1714, diari d'una esperança i Foc en dansa, que van assolir un ressò notable.

«Hi ha hagut una transformació de les entitats de cultura popular, però per respecte a les persones que han estat al davant no es pot dir una cosa així», va afegir Vera, que també va fer menció a la identitat de la fira Mediterrània. «Hauria de mostrar un ventall de tot tipus de tradició, i en part hauria de tornar als orígens, ser fidel a l'esperit de la cultura popular», va denunciar el responsable del Grup de Dansa Cor de Catalunya: «sovint oblidem el que tenim a casa, i no parlo només de Manresa sinó de la Catalunya Central».

Francesc Xavier Chaparro, de l'Associació per la Dansa Estudi Folk, recorda que Joan Burés «va ser criticat perquè va pujar la sardana Les noies de la costa a un escenari, molts abans que aparegués la Sardanova». L'entitat va néixer el 2005, però des de molt abans aquest coreògraf i ballarí manresà ja participava en el món de la dansa popular de la ciutat: «modernitzar els balls tradicionals, jo ho faig des de fa molts anys, vint i vint-i-cinc i tot».

Chaparro també recorda la figura d'un coreògraf reputat com Salvador Melo, «que va portar el ballet i la tècnica al folklore». Segons el seu parer, «a Catalunya fa molt temps que es fan creacions bastant modernes, ja des d'abans que nasqués la Mediterrània».

Joan Puig, president del Grup Sardanista Dintre el Bosc, va reconèixer que «no m'agraden» les paraules de Puig. «Les entitats que treballem amb la cultura popular, l'atractiu no ens ve de sèrie, som nosaltres que hem de fer atractiu allò que fem, i és bo tenir al cap la necessitat d'actualitzar la tradició», va apuntar Puig: «hem de treballar dia a dia, però no es pot dir que allò que hi havia abans fos ranci», tal com va dir Lluís Puig.

Sobre la fira, Joan Puig va explicar que «s'ha desarrelat, amb espectacles més comercialitzables, però la cultura d'arrel tradicional té atractiu». El president de Dintre el Bosc va assegurar que «si ens haguéssim acomodat, no ompliríem pavellons i places i no tindríem gent a l'entitat» i va posar l'exemple del concurs de sardanes de punts lliures que es va fer al Nou Congost mesos enrere que va aplegar un miler i mig de persones. Com a conclusió del seu punt de vista, va voler llançar una pregunta a l'aire: «què pensa fer Lluís Puig per les entitats, si ens veu ràncies? Com ens pot empènyer per treure'ns d'aquesta situació?».

Un veterà del món de la sardana com Leandre Fuster, 39 anys al capdavant del Grup Sardanista Nova Crida, va voler centrar el seu comentari en la mateixa essència de la Mediterrània: «la fira la vam començar les entitats manresans al parc de l'Agulla, fa vint anys. Hi havia l'Agrupació Cultural del Bages, el Foment de la Sardana, Dintre el Bosch, nosaltres... Després, la fira es va expandir, i les entitats de casa... una mica deixades de la mà de Déu».

En paraules de Fuster, «la programació té més qualitat, però la nostra cultura popular també és de qualitat». El col·lectiu que presideix organitza una temporada estable de sardanes a Manresa i té actualment dos centenars de socis, «malgrat que havíem arribat a ser-ne mig miler».