Ell, Joaquim Falcó, és el veterà, un padrí de luxe. I elles, Aida Mauri i Sara Villarta s'estrenen a Art al Jardí, la galeria a l'aire lliure que la família Fornells-Uró va posar en marxa el 2014 al jardí de casa seva, a Pineda de Bages, i que actualment combina amb mostres i classes al centre D'Art, al carrer de Guimerà. Amb l'arribada del bon temps, l'art surt a la fresca i les obres de tots tres es podran veure aquest cap de setmana al jardí de Pineda. De l'explosió de colors al monocrom. Dels paisatges urbans als objectes i als rostres. De l'oli a l'acrílic, del pastel al collage. Del veterà a la novella.

Per a Jaume Fornells, promotor de la iniciativa, unir en el mateix espai Falcó, Mauri i Villarta representa visualitzar «tres artistes de la Catalunya Central amb trajectòries i estils diferents». No es coneixien entre ells, però conversant van trobar llocs i personatges comuns (això és Manresa). A Pineda, Falcó i Mauri portaran una quinzena d'obres; Villarta, la més novella, quatre o cinc, acabades de sortir del forn.

Joaquim Falcó (Manresa, 1958), un dels pintors més internacionals de la capital del Bages, prepara mostra a Navarcles per al juliol (on no ha exposat mai i on viuen els seus pares) i a Moscou, a final d'any. Abans, aquest cap de setmana, portarà a Art al Jardí una «tria de les obres del meu fons de reserva, les que m'agraden més». Algunes de fa més de 10 anys; d'altres, de ben recents. Del pop art a l'expressionisme. Serà la quarta vegada que Falcó exposi en aquest espai. El públic hi podrà veure animals, objectes, flors, natures mortes i paisatges, acrílics que vessen color, marca de la casa.

Jove però amb una àmplia trajectòria, la biografia d'Aida Mauri (Moià, 1991) està unida per les línies. Les que ha fet servir per al dibuix tècnic que l'acredita com a enginyera de camins, canals i ports i les que utilitza per a unes obres hiperrealistes. Mauri pinta des dels 14 anys, i des dels 16 participa (i guanya) concursos de pintura per a adults. «Em vaig pagar els estudis amb els premis», explica. Ha exposat a galeries de Barcelona amb unes obres que juguen amb una gamma de colors monocromàtics i on la perspectiva és la reina. Ara està fent un màster d'enginyeria però fa anys que viu d'una pintura on predominen, diu, «els paisatges urbans». Pinta a l'oli, li agraden els primers plans, «però sempre conservant la perspectiva». A l'exposició de Pineda es podran veure obres de l'any passat i actuals, on combina els esmentats paisatges urbans amb tractors, antics i nous («m'encanta pintar els vells!») i muntanyes. El seu fons és molt limitat, diu. Però per una bona raó: els seus quadres es venen. I es venen bé.

L'artista novella de la tríada és la manresana Sara Villarta (1998). La gimnàstica i el dibuix han estat sempre les seves passions. Va passar pel CAR de Sant Cugat, col·labora amb la Crica (l'Associació de Circ de Manresa) i és alumna «avantatjada» de l'escola D'Art, diu Fornells. La seva formació pictòrica ha estat, fins ara, explica, «autodidacta» i està «temptejant» cap on vol anar. Va començar pintant amb acrílic i ha continuat amb pastel, oli i collage: «estic en un moment de provar i triar». Però ara la figura i el retrat és el que més l'atreu i, sobretot, «captar les expressions de les persones». A Art al Jardí durà 4 o 5 obres dels dar-rers mesos, sobretot rostres a partir de models.