«El sistema és pervers». La frase és del músic manresà Natxo Tarés, component del grup Gossos. En un moment en què es consumeix més música que mai, els artistes i creadors estan més maltractats, també, que mai. Qui se n'aprofita són, sobretot, les grans empreses de telefonia i els grans mitjans de comunicació. Els uns no veuen ni un cèntim i els altres en guanyen a cabassos. Aquí la perversitat. Va compartir Diàlegs amb la cantant manresana Laia Boixadós i el president de l'Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya, Jordi Gratacós.

Tarrés va ser explícit: «la gent es pensa que tinc la vida solucionada i que vaig amb un descapotable», va assegurar. En canvi, «no podria pagar ni un sopar» amb el que li arriba de la plataforma Spotify, segons va dir.

El món de la música és com una piràmide, va afirmar Gratacós. Hi ha molt pocs artistes que es gua-nyen bé la vida, que són els de dalt de tot, però la major part malviuen. Els de la base. Durant la seva intervenció va ser molt crític amb la gestió política que es fa de la música a Catalunya. «Ens ho gastem tot en premis» i «es dóna una subvenció de 300.000 euros a una persona per fer allò del Llibre Vermell de Montserrat», va dir sense citar cap nom.

Boixadós va assegurar que «els diners hi són» perquè la cultura mou moltes persones, i Tarrés va opinar que bona part de la música que es consumeix actualment és tipus fast-food. Malgrat tot, «sense l'artista no hi hauria res», va reblar Gratacós. «És l'inici de tota la cadena» de qui viu de la música.

Gratacós va opinar que és un món en el qual falta formació. També del públic, perquè «hem mal educat unes generacions que volen que la música sigui gratuïta». En aquesta línia, Tarrés va afirmar que amb formació es faria millor música, millors persones i hi hauria més talent. Per això va reivindicar que els artistes haurien de ser a tots els sectors de la societat, també a les empreses.

Una Catalunya independent no seria la solució «però ens permetria organitzar-nos d'una altra manera», va respondre Tarrés a una pregunta del públic.

De platea també va sorgir un lament més. Vist el panorama més aviat negre que van exposar els convidats al Diàlegs sobre el món de la música, una espectadora va llançar la reflexió de la dificultat que pot tenir un quartet de corda per obrir-se camí en aquest món.