Sabien que La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, té tres traduccions a l'anglès amb tres títols diferents? Que la BBC va mantenir durant deu anys, del 1947 al 1957, una emissió quinzenal en català de mitja hora en la seva graella de programes per a l'estranger, gràcies a Josep Manyé i Vendrell? Que el sogre del poeta Joan Maragall era anglès? O que la llegenda londinenca del barber assassí en què es basa el musical Sweeney Todd coincideix amb una llegenda de la Barcelona de fa tres segles que situa un hostal al carrer del Pou de la Figuera on hi havia un barber i un hostaler conxorxats per matar i servir estofats de carns? Són algunes de les desenes d'anecdotes i curiositats de la guia La Barcelona britànica i irlandesa, que signa el manresà Joan M. Serra (1951).
El llibre és la quarta guia de la col·lecció «Barcelona Cosmopolis», coordinada pel manresà Josep Huguet, i nascuda de la col·laboració entre l'editorial Cossetània i l'empresa bagenca CatEmocions amb l'Ajuntament de Barcelona. Uns volums pensats perquè els visitants coneguin l'empremta deixada a Barcelona per diferents països o cultures al llarg de la història, a través de fets històrics, personatges, monuments, edificis però també els esports, la cultura, les arts, el lleure, la gastrononomia o la ciència. El punt fort són, també, els itineraris temàtics i per barris que permeten al lector/turista passejar per la ciutat resseguint les petjades, en aquest cas, entre Barcelona i les terres d'Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda.
La col·lecció va començar amb La Barcelona jueva (també amb edició en anglès), de l'igualadí Josep Alert, i ha continuat amb la francesa i la italiana, signades pel manresà Josep Montoya. A la britànica i irlandesa la seguirà l'africana, que també signarà Joan M. Serra. L'autor és mestre i llicenciat en Geografia i coautor dels webs Els mestres de la República a Manresa (2012) i Arxiu fotogràfic de la Casa Jorba (2016), produïts per Memoria.cat.
La industrialització i el futbol
El primer lligam que a Joan M. Serra li va venir al cap quan des de CatEmocions li van proposar escriure aquest volum va ser l'empremta de «la industrialització», visible en edificis com la Fabra i Coats de Sant Andreu o la construcció del primer ferrocarril català amb tecnologia i materials anglesos. Serra explica que la seva gran descoberta ha estat la gran «influència britànica en l'esport català», com el futbol, el tennis, el polo o l'hípica. I remarca la «col·laboració intensa» de catalans amb els serveis secrets britànics durant la Segona Guerra Mundial amb l'esperança que el triomf aliat faria caure Franco.
Combinant el treball de camp, la bibliografia i la recerca a la xarxa, la guia ressegueix unes relacions amb aliances ja des del segle XII i fins a l'actualitat. La taca negra? Com diu l'escriptor Matthew Tree al pròleg, «quan els britànics van deixar els seus aliats catalans a l'estacada a la guerra de Sucessió espanyola». Tree presentarà, juntament amb Joan M. Serra i Josep Huguet La Barcelona britànica i irlandesa, el proper 30 de juny, a la llibreria Alibri de Barcelona (18.30 h)
