Va pujar al presbiteri de la basílica, va posar-se davant del teclat i va interpertar les lletanies del francès Jehan Alain. Era la inauguració de festival d'orgue de Montserrat i tots els bancs de l'església estaven plens, fins i tot amb públic seient a les escales de les galeries laterals. L'organista era una dona, i això segueix sent un fet extraordinari.

«Es pensa que l'orgue és un instrument d'homes i no és veritat. Les organistes existim però ens costa tocar als cicles, tot i que hi ha països, com al Japó, on passa al contrari», explicava la basca Loreto Aramendi.

És per això que vol animar les dones a tocar, en especial les més joves. Així ho ha fet amb la seva filla Sara, d'onze anys, que es va asseure durant el concert al seu costat per ajudar-la amb les partitures.

«També es creu que és un instrument per a adults i, en realitat, com més aviat comencin, molt millor. Ho assimilen tot», explicava. La seva filla ja fa quatre anys que practica, i recomana començar l'instrument als set.

Aramendi vol evitar que li passi el mateix que a ella, que va introduir-se en aquest instrument de ben tard, després d'aconseguir els títols de piano i clavicèmbal. Ara és l'organista titular de la basílica de Santa Maria del Coro de Sant Sebastià, on fa dos anys va enregistrar un CD. Les seves gires passen per països com Estats Units, Japó i Suïssa.

En els viatges s'acompanya de la seva família, com aquest cap de setmana, que han descobert per primera vegada Montserrat. «Ens han agradat les pedres, i les muntanyes. Té molta màgia».

Era la primera vegada que tocava l'orgue Blancafort de la basílica, que va estrenar-se al 2010 i que va donar peu a la creació del festival. Ara és el que acompanya cada dia el cant de monjos, pelegrins i escolans.

«Té una paleta sonora molt variada», comenta Aramendi. «Permet tocar tota mena de repertori: des de la profunditat dels greus de la música romàntica fins a la brillantor de la barroca».

El repertori de dissabte va ser estilísticament variat però exclusivament d'homes compositors. Hi va haver el naturalisme de Gabriel Fauré, les textures enigmàtiques de György Ligeti i una portentosa peça de Charles Tournemire.

El bis va ser de l'únic autor viu de la nit: l'estonià Arvo Pärt, amb la peça zen Pari intervallo.

A petició de la direcció artística va incloure una peça de Bach, denominador comú del programa d'aquest any amb motiu dels 500 anys de la reforma protestant.

L'entrada al concert i l'aparcament eren gratuïts i una hora abans de començar ja hi havia la meitat de bancs plens. Els concerts del festival s'emeten per Internet, La Xarxa i Montserrat Ràdio.