Hi ha vides de llibre i aquesta n'és una. No per l'extraordinari de les vivències, sinó per la minuciositat amb què es descriuen els petits èxits i les grans misèries de l'existència més quotidiana. Hi ha vides que són completament un llibre, i l'escriptor norueg Karl Ove Knausgård (1968) n'és la prova que buscaven. Dimarts va ser al CCCB de Barcelona per explicar davant d'un auditori incondicional (que omplia el vestíbul principal del recinte) els seus mecanismes narratius i, especialment, el procediment pel qual trasllada a paper intimitats que insinuar-les farien envermellir a la major part del planeta.

Knausgård acaba de publicar Dies de pluja (L'Altra), el cinquè lliurament de la seva monumental autobiografia ficcionada titulada, justificadament però provocativament, La meva lluita. El misteri del norueg, dut a l'altar del hype literari del lustre per la crítica i per autors de renom com Siri Hustvedt, Zadie Smith o Jeffrey Eugenides, consisteix a esbocinar els seus records sense tenir en compte les conseqüències en la seva imatge ni en el seu entorn del sagnant esmicolament. Knausgård ha parlat de fracassos amorosos, infidelitats, ejaculacions precoces, narracions fallides, borratxeres descomunals, traïcions familiars i, sobretot, de la influència d'un pare llunyà i cruel en la seva formació personal.

Al CCCB, Knausgård va explicar com va iniciar el seu projecte novel·lístic, com va eclosionar al seu país i les dificultats que va experimentar en assumir l'èxit que després s'ha replicat arreu. «Vaig lliurar les primeres seixanta pàgines al meu editor i el que més li va agradar era allò que a mi més m'avergonyia», va dir l'autor, que ràpidament va aprendre a «anar als llocs on no havies d'anar i que no havies imaginat». «Escriure», va explicar Knausgård, «és enfonsar-te en tu mateix i buscar una veu». A l'escriptor, el seu «Mein Kampf» particular li ha permès «veure'm des de perspectives molt diferents», un canvi en la mirada que el diferencia, va dir, del Hitler que al·ludeix però evita el títol: «ell mai no va tenir en compte la perspectiva dels altres», defensa.

Knausgård va assegurar que el que narra no és exactament com es van esdevenir les coses. «No tenia un diari ni per descomptat ho recordo tot, però sí que tinc imatges dels paisatges, i quan escric tot va sorgint. Invento què vaig menjar, què ens vam dir, però estic segur que les coses deurien anar d'aquella manera, perquè així és com jo tinc al cap que van passar». El detall, doncs, no és l'important, sinó la vivència personal d'allò que relata, «la veu de la persona que escriu».

D'inici, tanta nuesa pública va afectar l'autor, segons reconeix, ja que «al començament creia haver venut la meva ànima molt barata, però ara ja em nego a pensar en el fet que la gent ja ho sap tot de mi».

Knausgård ha escrit la seva hexalogia a raig, en tongades de «10 o 20 pàgines diàries», amb (confessa) «una escriptura cada vegada menys polida». L'estil, en Knausgård, és una formalitat sobrera per abordar l'essencial: «saber què som i en què ens convertim». L'escriptor diu estar convençut que és justament aquesta «honestedat» amb un mateix el que garanteix l'atractiu comercial de la seva obra. «El que s'escriu des de l'interior és magnètic», afirma. I assegura no llegir res del (molt) que s'escriu sobre ell.

Knausgård, metre noranta-tres, elegantment vestit amb americana i camisa negra i pantalons texans, de cabells i barba blancs i perfectament desordenats, i de mirada hipnòtica, va atendre amb paciència la filera inacabable de seguidors a la recerca d'una signatura. Knausgård ja és un producte que transcendeix la literatura, és un pack complet d'adult sensible que escruta sense pudor la seva existència, una veu narrativa poderosa i, sí, magnètica, i una imatge perfecta per a una fotografia promocional.

El Knausgård artista ha trobat el filó, encara que en l'aventura hagi perdut amics i familiars indignats amb tanta confessió íntima. Knausgård, com li va disparar un assistent a l'acte, ja és el que a d'altres els costa generacions aconseguir: un adjectiu i qui sap si també un isme.