Els mags porten l'espectacle dalt de l'escenari, però darrere dels seus números s'hi amaguen uns autèntics genis que dissenyen i fabriquen tots els artilugis amb els quals duen a terme els seus trucs.

Ahir, al Casino, amb accés restringit als partipants en el congrés de màgia, hi havia una trentena de representants d'aquesta indústria. «El 90% del material que utilitzen els mags ve dels Estats Units», explicava el mag Perete, responsable de la botiga Close Up de Borriana (País Valencià). Tot i així, afegia que «hi ha molts mags espanyols i europeus que inventen els seus propis trucs i objectes de màgia». I justament a la mateixa fira s'hi podien trobar diversos exemples de creadors europeus i espanyols. Un d'ells era el de Gyula Czili, enginyer i mag creador de trucs hongarès. Assegurava que és autor de 75 invents màgics. El seu fort són productes en el quals el secret és en els imants, i afirmava, entre rialles, que «sóc el client més important de la fàbrica d'imants. En gasto 150.000 cada any!».

Però per arribar a tenir el material per fer un truc, no és qüesitó d'agafar la vareta i esperar que la màgia ho solucioni tot. La realitat és que hi ha tot un camí al darrere. El mag Astor, també hongarès i creador de trucs, assegurava que es tracta d'un procés «molt difícil». «No pots seure i esperar la inspiració. Has de pensar molt sobre quin és el truc que vols i com aconseguir fer-lo realitat», deia Czili. I Astor afegia que un cop fet aquest pas, la durada i dificultat del projecte «depèn del que es vulgui fer. Hi ha trucs que puc inventar i resoldre'n tot el procés en qüestió d'unes hores o pocs dies i altres en què he estat cinc anys treballant-hi per trobar la solució adequada». Aquí, Czili precisava que, «després, quan sembla que tot ho tens clar, encara has de fer els prototips. A vegades, un o dos, però d'altres pots arribar a fer-ne 15 o més fins que tens allò que necessites.

Ara mateix, els productes màgics amb més sortida, deia Perete, són els de «màgia de proximitat», que eren gairebé la totalitat dels productes que es podien veure ahir a la fira. I Czili afegia que, generalment, «el que més agrada són aquells objectes que el públic pot tocar sense que s'hi vegi res estrany. I en aquests hi dedico el meu esforç més gran».

Respecte al fet que altres mags triomfin a dalt l'escenari usant els jocs i trucs que ells han pensat, asseguraven que no els fa res, que els seus objectes ja estan pensats per a altres mags. A més, el mag Astor assenyalava que «els creadors de màgia també som mags. Jo mateix he actuat en molts llocs i he triomfat amb els meus trucs».

Però perquè tot aquest engranatge funcioni hi ha una regla primordial. Que la màgia del truc es mantingui en secret. I aquí apel·laven a la confiança que els mags només revelin els trucs a altres mags. I, de fet, l'accés a la fira estava reservat només als congressistes acreditats per evitar la presència dels curiosos, i, a més, els venedors de màgia també evitaven quedar exposats davant les càmeres quan mostraven el funcionament del seu material als clients potencials. I tot i admetre que descobrir els trucs ara és més fàcil, fer-los realitat després no està a l'abast de qualsevol, perquè requereix una preparació molt important.