El violinista nord-americà Brad Repp i el pianista italià Aldo Gentileschi inauguren avui (22 h) el 23è Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages. En el magnífic espai del Jardí dels Arcs, del Món Sant Benet, el Duo Baldo que formen els dos intèrprets representarà l'espectacle CONdivertimentoCERTO. Una proposta poc habitual per a la qual encara queden entrades (20 euros; abonament dels quatre concerts, 70 euros).

Música clàssica, diversió, bromes... Què proposen vostès en l'espectacle «CONdivertimentoCERTO»?

Encoratgem el públic general a venir i escoltar música clàssica. Sovint, les actuacions de música clàssica intimiden oïents que no hi estan acostumats, i per això escullen altres tipus de propostes musicals. En el nostre espectacle, el matrimoni entre teatre i música clàssica permet a aquelles persones que no tenen relació amb la música clàssica, especialment les joves generacions, donar-los una oportunitat.

Quina relació estableixen durant l'espectacle l'Aldo i vostè?

La nostra relació durant el xou és similar a la que tenen qualsevol altre duo clàssic de violí i piano on el violinista es considera sovint com el protagonista i el pianista és un acompanyant. En el nostre cas, però, nosaltres tenim un violinista seriós i un pianista que ha té unes característiques peculiars i que desitja i intenta provar a l'audiència que ell també està al mateix nivell de rigor i formalitat que el violinista, i que mereix el mateix reconeixement del públic. Què farà el pianista per aconseguir conquerir el públic? Heu de venir i veure vosaltres mateixos.

Quina música toquens, quins compositors interpreten?

Nosaltres fem peces curtes i brillants del repertori per a violí i piano d'autors com Paganini, Sarasate, Kreisler, Debussy i altres.

Vostès interactuen amb el públic durant el concert?

Si per interactuar, entens petons que volen cap a l'audiència... doncs sí, l'Aldo ho fa.

L'espectacle que presentaran al Món Sant Benet és una reflexió sobre la interpretació de la música clàssica en el segle XXI?

No, a mi m'agrada pensar que la nostra aproximació a la música clàssica està motivada per l'alegria i l'amor que sentim per ella, al mateix temps que passem una estona divertida amb la idiosincràsia particular que tants intèrprets de música clàssica tenen.

Creu que l'espectacle pot sumar nous espectadors als concerts de música clàssica?

Sí. En diferents ocasions, nosaltres hem apropat aquesta música a persones que no tenien cap interès per a la clàssica. Gent que, després de veure el nostre xou, ha desitjat conèixer-la més. Recordo una persona en particular, un carnisser, fa unes poques setmanes després d'un concert del Duo Baldo a Pisa. Ell em va veure que caminava carrer avall i em va parar per dir-me que havia comprat un nou CD de Les Quatre Estacions de Vivaldi. Les seves paraules van ser que mai hauria fet una cosa així abans de veure el Duo Baldo. Nosaltres sentim que, per a molta gent, el Duo Baldo pot representar el tiquet d'admissió cap al món meravellós de la música clàssica.

Què n'opinen els puristes?

Al llarg dels anys, hem après que en gairebé totes les actuacions que hem fet els membres del públic conservador-purista són capaços de deixar-se anar i gaudir durant una nit. Una vegada, ens van convidar a actuar a la Societat de Concerts de Trieste, una temporada de concerts molt seriosa i respectada. Era el primer cop que convidaven a un grup com el Duo Baldo. L'actuació va ser molt reeixida, un èxit, i els diaris van escriure positivament sobre nosaltres. I aquell públic conservador va venir als camerinos després del concert a felicitar-nos. Nosaltres sentim que fins i tot l'amant de la música més crític pot trobar alguna cosa atractiva en el Duo Baldo.

Quina acollida han trobat en les anteriors actuacions que han fet a Catalunya?

No hem estat mai abans a Catalunya, aquesta serà la primera vegada. Però si ens ho preguntes un altre cop la propera vegada ja tindrem una resposta adequada preparada, he, he, he.

Vostè toca un violí Testore del 1736. Aquest dijous, al concert del festival de Sant Fruitós, també el durà? Quines característiques té?

Sí, jo tinc un violí Testore amb el qual toco normalment. A hores d'ara, el Testore és a Milà per a unes reparacions cosmètiques que, a l'hora de la veritat, han estat més profundes. Espero que els treballs estiguin llestos el mes vinent. A Catalunya porto un altre bon violí, de Ferdinando Garimberti, considerat l'últim constructor de violins autèntic de Cremona. Realment és un violí meravellós amb unes qualitats acústiques especials. Ambdós violins, tant el Testore com el Garimberti, són molt bons, cadascun d'ells amb les seves pròpies qualitats especials. He de dir, però, que en un entorn a l'aire lliure el Garimberti funciona molt millor. Els bells harmònics que produeix el Testore es fan més evidents i es gaudeixen en un concert en una sala tancada.

Quina consideració té la música clàssica al seu país, els Estats Units?

Jo visc a Itàlia des del 2001, per tant no estic tant informat com caldria sobre aquesta qüestió. No obstant això, la música clàssica encara és molt important als Estats Units, però no a tot arreu. Com passa a la resta del món, les retallades financeres han delmat aquest negoci i els partidaris cada cop són menys. Personalment, jo estic desconcertat de dir que sóc americà, especialment en aquests temps. No puc creure en el model de vida del capitalisme, ni en el consumisme, i no estic d'acord amb el comportament intimidatori que els Estats Units imposen a tot el món. En tot cas, però, jo sóc un americà autèntic, el meu pare va ser un nadiu americà, el meu avi era un indi sioux i la meva àvia, una índia Choctaw. Jo em vaig pagar els estudis universitaris amb beques per a les minories.