sacrifici

? Direcció i dramatúrgia: Sergi Pompermayer. Intèrprets: Eric Balbàs, Maria Hernàndez, Mar Pawlowsky i Marc Ribera. Producció: Mola prod., en coproducció amb El Eje i La Brutal. La Villarroel. c. Villarroel, 87. Barcelona. Dies 12, 13, 18, 19 i 20 de juliol, a les 23 h. Entrades: 18 euros. Durada: 80 min. www.lavillarroel.cat.

La capacitat dels humans per a l'autoengany és infinita, comparable a la convicció per creure en el dret a decidir pels altres. En la cruïlla entre ambdues constatacions, veritable font de maldecaps, es desplega Sacrifici, un interessant exercici teatral de la programació Off de La Villarroel que dirigeix Sergi Pompermayer.

El muntatge respira l'aire d'un concert de rock amb els seus himnes euforitzants i les balades sobre amors decadents. A vegades, la confiança fa fàstic i a aquest punt arriba el nivell de sinceritat que manifesta el Marc, un jove de pares acabalats que torna després d'un any estudiant a Londres. El retrobament amb el Nil comença entre rialles, xupitos i cants a l'amistat fins que l'escenari es va omplint de sons clarobscurs perquè el Marc vol que el seu company no renunciï al talent pictòric que atresora. Una cambrera d'un bar de copes disposada a tot per triomfar com a cantant i la convencional parella de l'artista són les altres dues peces d'un quartet que provoca en l'espectador una reflexió sobre l'amor, tant envers un mateix com cap als altres.

Sacrifici es presenta com una píndola de vida, un retall d'un dilema existencial que ateny el moll de l'os dels afectes i les relacions. Una peça narrada amb ritme que planteja quins són els contorns dins i fora dels quals s'expressen els desitjos íntims i les responsabilitats compartides. Decidir és renunciar.

Sacrifici és una proposta vestida amb els trets propis de la joventut: caracteritzacions molt marcades i passionals, una posada en escena grunge i una trama contemporània que planteja la distància que sovint s'obre entre els anhels que hostatja una mateixa persona. Una esquerda al cor mateix de la llibertat individual que qüestiona els valors sobre els quals creiem construir la nostra vida. Els decibels existencials de l'obra fan molt soroll però penetren nítidament en la platea per mitjà d'un text compromès que no defuig topar de cara amb la condició humana.