Una carta autògrafa del compositor alemany Richard Wagner (Leipzig, 1813-Venècia, 1883) ha estat donada a la biblioteca del Monestir de Montserrat per una persona que prefereix mantenir el seu anonimat i que la va adquirir a la galeria La Suite de Barcelona procedent d'un col·leccionista particular. Segons va dir la congregació benedictina de Montser rat, es tracta d'un escrit en tinta blava sobre paper, redactat en francès i dirigit al director del diari El Periódico Ilustrado Español, datada el 1881.

La carta manuscrita en un paper, que mesura 18 x 11,5 cm, s'ha incorporat a la secció de manuscrits de la històrica biblioteca benedictina, on es conserven alguns dels documents més antics d'Europa. La carta va ser adquirida en una subhasta en memòria dels pioners protowagnerians catalans, Marsillach, Letamendi i Pena, que van introduir la wagnerofília a Catalunya a mitjan del segle XIX i van divulgar la música wagneriana considerada llavors com a «moderna» en una societat que s'esforçava per reflectir-se en les nacions més avançades.

Segons l'informe de la casa de subhastes, la carta era propietat de Joaquim Marsillach (Barcelona, 1859-Caldes d'Estrac, 1883), crític musical i amic personal del compositor que era membre del patronat del Festival de Bayreuth i que va ser un dels artífexs de la propagació de la música de Wagner a Catalunya. El 1878 va publicar Richard Wagner. Assaig biogràfic-crític, després de fundar, el 1870, la Societat Wagner amb Felipe Pedrell, Andreu Vidal Limón, Claudio Martínez Imbert i José Letamendi.

Joaquim Marsillach va morir al mateix any que Wagner, sense descendència, i va deixar aquesta carta i altres béns a la seva assistenta, que posteriorment la va lliurar a l'arquitecte César Martinell (Valls, 1888-Barcelona, 1973), qui la va regalar posteriorment a un col·leccionista de Barcelona, que va ser l'últim propietari de la carta. Hi ha constància que a Catalunya hi ha dues cartes més del cèlebre autor de la tetralogia operística L'anell del Nibelung: una està custodiada a l'Institut del Teatre de Barcelona i l'altre a les dependències de la Biblioteca de Catalunya.