És impossible concebre una producció teatral d'una manera més domèstica que Meritxell Yanes i David Planas, parella en la vida real i companys d'escena a l'obra Ventura, que a partir de demà diumenge es representa durant cinc nits al pis burgès de la Pedrera. El muntatge va néixer a la casa que habiten els dos intèrprets a Celrà i ha fet ja més de setanta funcions a l'emplaçament original amb tant d'èxit que ara fa parada al Festival Grec per convidar els espectadors -en un nombre reduït en cada funció- a gaudir del muntatge frec a frec amb l'actriu i l'actor.

Ventura parla de les decisions. Tot i que Cristina Clemente va escriure un text ordenat cronològicament, la intervenció del director va capgirar els episodis de les vides dels personatges i la peça se serveix al públic en ordre invers, des del present fins al passat. Una modificació enginyosa que manté l'espectador en tensió fins al darrer alè de la representació.

Dues dones: la Maria, una metgessa casada i amb dos fills, i la Teresa, que cuida del seu germà que va quedar postrat en una cadira de rodes quan era un nen. La vida d'uns i altres queda condicionada per les opcions que prenen, per petits gestos d'una enorme transcendència que perpetuen les seves conseqüències al llarg dels anys.

El muntatge es va estrenar el 15 d'octubre del 2015 al Temporada Alta i està fent molt més camí del què Yanes i Planas haurien pogut imaginar. La parella viu de lloguer a la casa d'estil noucentista dels amos de la fàbrica Pagans de Celrà (Gironès). «Hi serem fins que es vengui», apunta l'actriu. Els propietaris els van cedir la planta noble de l'immoble per muntar l'obra i l'experiència es trasllada ara a la Pedrera.

El públic s'asseu en tres habitacions diferents del pis que habitualment s'ensenya als visitants de l'edifici de Gaudí mentre assisteix a la construcció lenta però imparable d'una teranyina de sentiments que no deixa indiferent. A la vida, com ensenya Ventura, no hi ha actes intranscendents.