Jo no treballo amb acer». Aquest va ser el pensament de l'escultora manresana Àngels Freixanet quan li van demanar una peça creada expressament amb aquest material: «ni m'havia passat pel cap. Jo treballo el ferro; sé com modelar-lo, com retallar-lo... És el material que em defineix, amb el qual em sento còmoda». Però el repte va vèncer el confort, i Freixanet, pionera al país en l'art fet amb materials reciclats, va decidir provar-ho. «Què hi podia perdre? Res, només temps».

El resultat és una peça titulada Memòria de futur, on predomina l'acer inoxidable, lluent però treballat, combinat amb la fusta i el ferro, el pal de paller de l'escultora. De dos metres d'alçada per un de base i amb un pes que supera el centenar de quilos, aquesta setmana és previst que s'instal·li a la seu d'empresa artesenca Gual Steel, que li va fer l'encàrrec. Tot i que, subratlla, «el material determina el resultat», Memòria de futur reflecteix l'estil de Freixanet, amb fulles (o formes vegetals) que respiren, una temàtica que l'ha acompanyat els darrers anys. Però el que podia haver estat un encàrrec com qualsevol altre ha obert una nova porta a la creació de l'escultora, que ha decidit engegar una línia nova amb l'acer inoxidable de protagonista. En principi combinant-lo amb el ferro reciclat, «al qual sempre acabo atorgant una segona o tercera vida», i la fusta, també usada, un altre dels seus materials de capçalera.

Memòria de futur comparteix espai en l'ampli taller de l'escultora manresana (fins que se'n vagi al seu nou destí) amb algunes de les peces que es van poder veure a l'exposició On l'emoció et porti, a les instal·lacions de la FUB de Manresa. Per treballar l'acer (algunes làmines noves, d'altres reciclades) «he hagut d'aprendre de nou. El ferro i l'acer, si es toquen, es contaminen», així que es tracttava d'«experimentar» amb les peces. Freixanet és de treballar sobre la peça i descobrir què és el que li funciona millor. «El ferro o la fusta, tal com jo els treballo, són materials viscuts, reciclats, que tenen memòria. En canvi, l'acer és com el futur». I d'aquí, el títol de la nova escultura. Abans d'encarar el gran format de la peça d'encàrrec, Freixanet va crear algunes obres de petit format amb l'acer, un material que «té un tall molt diferent del ferro». No, Freixanet no hi comptava, amb l'acer, tot i que al llarg dels anys ha anat afegint materials a les seves obres, com per exemple la ceràmica; les ha dotat de colors (sobretot tons blaus, vermells i verds) i ha establert col·laboracions amb altres artistes. Freixanet no s'atura. «Sempre treballo, tinc moltíssima obra, i la veritat és que descobrir aquest nou material m'ha obert noves perspectives de creació».

Darrerament, Freixanet ha començat una col·laboració amb el científic ambiental Martí Boada, que busca i treballa la fusta d'arbres de bosc. Peces que s'acaben convertint en escultures que combinen el ferro reciclat i acolorit de la manresana. I fa uns anys, amb la manresana Meritxell Tomasa, que treballa la plata, van crear una petita col·lecció que unia fusta, ferro i plata en arracades, penjolls i agulles. «Són estímuls que es converteixen en motivacions», subratlla.