Era un estiu de l'any 2006 quan la veneçolana Tatiana López va arribar per primera vegada a Castellbell i el Vilar. Provinent de Caracas, venia per participar al Festival de Cant Coral Catalunya Centre amb un dels grups vocals de la seva ciutat, l'Estudio Coral Chacao. «Normalment t'allotja la gent del poble, i a mi, juntament amb una altra companya, em va acollir en Jordi». I aquí va començar una història d'amor que dura fins avui i que, onze anys després, els seus protagonistes recorden com a «molt intensa» i «bonica». «Ella viatjava molt, però es va quedar a Catalunya», diu Jordi Jané. Ara estan casats, viuen a Castellbell i tenen un fill de set anys, l'Àlex. Ella treballa d'administrativa a Monistrol, i ell és gerent d'oficina.

«En aquell moment jo vivia sol. Quan des del festival em van proposar acollir, al principi vaig dir que no», explica Jordi Jané, que era membre de la coral organitzadora, la Capella de Música Burés. «No volia complicacions: acabava d'arribar al poble, venia d'Eivissa, un món totalment diferent, i havia fet la mudança feia poc».

Finalment, i amb la condició que els hostes no fossin nois, va accedir a fer d'amfitrió. En un primer moment, a ella li havien assignat una altra família, però un canvi d'última hora va fer que acabés anant al seu pis. «Va ser divertit. Quan van baixar de l'autocar, jo vaig pensar: són maques, aquestes noies. I amb la Tatiana vam tenir un feeling molt especial des del primer moment. Hi havia simpatia pels dos costats. Sembla que això no passi a la vida; a mi no m'havia passat, però vam connectar», assegura Jané.

«Jo em vaig enamorar primer», diu ella entre rialles. «En entrar al poble per la Bauma, em va impressionar la imatge de l'església. Tota la gent era molt propera, com si et coneguessin de tota la vida», recorda.

L'estada va durar una setmana, i després, López va tornar al seu país. «Parlàvem per Internet i ens anàvem veient. Vam agafar molts avions: ella va venir a l'octubre i al març, i jo hi vaig anar al gener. Però vam trencar la distància ben ràpid, perquè quan estàs enamorat la distància és molt dolenta», recorda ell.

Així doncs, Jané va viatjar a Veneçuela per conèixer la família. «Vaig anar a casa seva a demanar la mà, perquè els seus pares estiguessin tranquils. És un país diferent, amb una cultura molt religiosa». El fet que López fos la germana petita i la primera filla que marxava de casa no ajudava. Tot i això, les famílies els van donar suport. «Van tenir una bona reacció. Culturalment, tampoc no hi ha una gran diferència. La gent veneçolana és fantàstica: aquí no estem acostumats a tanta amabilitat i simpatia. És un contrast que ja enamora», diu Jané.

Un ambient «màgic»

Si hi ha una idea que coincideixen a destacar tots dos és l'ambient que es genera entre els cantaires d'arreu durant el festival. «A la nit baixàvem al Cafè Burés, i ens ho passàvem molt bé. Hi havia un ambient màgic. Els veneçolans van integrar-se molt ràpidament, i l'últim dia vam fer un sopar amb tots els cors a Puig-reig».

Tot i que fins l'any passat la parella encara cantava a la Capella, ara gaudeixen de la cita com a espectadors. «Hi anem cada any i hi seguim vinculats. El festival ens ha donat la nostra relació, si no, no ens hauríem conegut. És un nexe molt important: l'existència de la Capella de Música Burés està lligada a la nostra».