Les expectatives eren altes, però van quedar superades ja amb la seva primera intervenció. Els joves membres del Westminster Choir College, estudiants d'un dels centres de referència dels Estats Units, van sorprendre des del principi el públic assistent, dijous, en el darrer dels concerts de la trenta-vuitena edició del Festival Catalunya Centre a Puig-reig.

Tal com s'havia anunciat les darreres setmanes, no és gens habitual que una formació del nivell del Westminster Choir visiti Puig-reig, i sembla que els veïns de la vila, amb una llarga tradició musical, i de la resta de poblacions berguedanes no ho van voler desaprofitar. L'oportunitat arribava amb el Simposi Internacional de Música Coral, que fins avui se celebra a Barcelona, i tot i el canvi de dates del certamen a Puig-reig, que sempre es feia al setembre, el pavelló va omplir-se.

La quarantena de joves van mostrar la seva tècnica vocal sota la batuta del mestre Joe Miller, que va agrair l'acollida que havien tingut a Catalunya i especialment a Puig-reig.

Miller va saber treure tot el potencial d'un cor que va mostrar el seu ampli ventall de possibilitats: des d'una veu delicada i suau, per a les peces d'un caràcter més íntim; fins a un volum eixordidor però a la vegada amb gust, per a les obres que exigien més força.

Tres dels elements que van ensenyar els joves cantaires durant l'actuació van ser la gran tècnica vocal, la compenetració sepulcral a l'hora de cantar, i l'impecable saber estar a l'escenari, tenint en compte, a més a més, la calor que van patir durant l'actuació. Un concert d'excel·lència que, evidentment, va reflectir les hores de treball que dediquen els joves estudiants, dels millors d'arreu del món, dia rere dia a les aules del centre universitari.

El repertori tampoc va deixar indiferent el públic, i va estar marcat per obres del segle XIX i XX d'una gran dificultat tècnica, i durant la segona part, per peces folklòriques americanes.

Els llargs aplaudiments, al final, van portar el cor a fer fins a dos bisos, i un tercer, si és pot dir així, que el públic va regalar als cantaires: els espectadors van taral·lejar el càntic popularitzat pel desaparegut Ramon Noguera, ànima de la Polifònica de Puig-reig, impulsora del festival, que any rere any serveix per acomiadar el certamen i agrair la participació a tots els cors. Els joves, sorpresos, van esclatar també en aplaudiments. I és que no deuen estar acostumats a un públic dempeus, cantant i, fins i tot, amb una afinació òptima. Els espectadors van marxar més que convençuts, i el Westminster Choir, sabent que al Berguedà hi ha tradició musical.