Quin balanç fan de la vuitena edició del Festival de Cinema de la Cerdanya?

Ens ha anat molt bé. Hi ha hagut èxit de públic, de pel·lícules i de presència del sector professional: dissabte teníem acreditades 59 persones que han fet films. N'estem molt contents.

Han batut tots els rècords: més d'un miler d'assistents, el de pel·lícules rebudes (1.132) i el de projeccions. Això què demostra?

Que al sector del cinema li interessa la comarca i que a la Cerdanya li interessa el cinema. I això es tradueix en unes bones xifres en les diferents activitats que hem muntat: en tallers i en l'acte de l'entrega de premis de dissabte, quan vam haver de tancar la sala perquè estava a tope!

I també la bona salut del certamen?

Artísticament i de resposta de la gent, és indiscutible. Com finançar aquestes coses a llarg termini ja serà més complicat.

Com es finança el certamen?

Tenim un pressupost de 15.000 euros i aproximadament la meitat són aportacions públiques, amb 2.500 euros de l'Ajuntament de Puigcerdà i 6.500 de la Diputació de Girona. Si hi haguéssim de sumar la nostra feina, la dels professionals que no cobrem, ens posaríem al voltant de 60.000 o 70.000 euros. Però ho hem fet tot a base d'esforçar-nos i de no cobrar per la nostra feina. Som 45 persones que treballem gratis, i per això estem mantenint el cost mitjanament contingut. Ara hem de fer un pas.

Quin?

Hem d'intentar professionalitzar el nostre festival per donar un millor servei.

I com es fa?

(Somriu) Ho tinc bastant clar: treballant més i buscant diners al sector privat. Però penso que el sector públic ha de fer un esforç perquè almenys el lloc on projectem tingui les característiques equiparables a un cinema: que se senti bé, que la sala es pugui enfosquir del tot, que la pantalla no tingui arrugues.

Això no ha passat?

Ens hem gastat una fortuna, 3.000 euros, perquè es projectés amb una mínima dignitat. Ara bé: respecte als cànons que serien desitjables d'un cinema professional, som a anys llum.

Professionalitzar el certamen és el proper repte?

Cal arribar a uns 20.000 o 30.000 euros de pressupost per 11 dies d'activitat, el tant per dia es baixíssim, qualsevol concert costa més que això. I així poder remunerar la gent que ens fa coses. I això redundarà en una millor experiència de l'espectador.

Les projeccions són gratuïtes. És gaire usual?

No. També hi ha una altra qüestió: si haguéssim de cobrar, hauríem de pagar el 21% d'IVA, i després de l'entrada, abonar l'impost de societat. Per l'aforament que tenim de 129 cadires no ens compensa. Si ho podem mantenir, ja està bé. La cultura no és un luxe: ha d'estar a l'abast de tothom

Vostès són un referent?

L'alcalde, Albert Piñeira, ho va dir en l'acte de dissabte. Jo penso que pel que fa a la repercussió que tenim sobre els cineastes, el sector i la resposta del públic, ho som, indiscutiblement.

I un cop s'hagin recuperat, ja començaran a preparar la novena edició?

Hem de fer una aposta per professionalitzar el festival, si volem mantenir el format actual d'11 dies d'activitats que funciona molt bé. Però fins al desembre necessito descansar una mica. La novena edició ha de ser amb les garanties i la dignitat que ha de tenir un festival que és referent. Si no es compleixen aquests mínims, ens plantegem reformular el festival.