«Manresa no té motius per patir de falta d'autoestima»

El gerent del Kursaal i el director artístic de la Mediterrània dialoguen sobre la ciutat i els projectes culturals de la capital bagenca

07.08.2017 | 19:12
David Ibáñez, director artístic de la Mediterrània, i Jordi Basomba, gerent del Kursaal.

«Hi ha una imatge que m´agrada molt. I és la silueta de Montserrat que veig cada dia, just abans d´arribar a Manresa». El gerent del Kursaal, el barceloní Jordi Basomba (1969), recorre cada dia en cotxe la distància entre Vallvidrera, on resideix amb la seva família, i la capital del Bages, on treballa des que el 2014 va adquirir les regnes dels equipaments escènics manresans. Per al gironí David Ibáñez (1973), director artístic de la Fira Mediterrània des del 2012, l´arribada a Manresa des de Girona la fa per l´eix transversal, sovint en bus. I quan arriba a la seu de la fira, l´edifici de la Casa Lluvià, explica que troba «un lloc inspirador».

Tots dos són al capdavant de l´equipament cultural de referència i de la proposta cultural més potent de la ciutat. Comparteixen la seva condició de forans i aquest 2017 celebren aniversaris: els deu anys de la reinauguració del Kursaal (celebrada el febrer) i els vint de la Mediterrània (que arribarà a l´octubre). Parlem amb Jordi Basomba i David Ibáñez d´una ciutat que no és la seva però que s´ha convertit en el centre de la seva feina. De com la troben, de què li manca, de les virtuts i dels defectes. I del caràcter manresà... si és que n´hi ha un.

Abans d´aterrar al Kursaal i a la Fira Mediterrània, què era Manresa per a vostès?

David Ibáñez: Per a mi, Manresa era la Fira Mediterrània i el Kursaal, eren els dos elements que a nivell professional jo vinculava a la ciutat. Treballava sobretot per un ajuntament, i la meva feina em portava cap aquí. Recordo, per exemple, una reunió plenària de tècnics de Catalunya en la qual ens va donar la benvinguda el nou gerent del Kursaal, un Valentí Oviedo que feia escassament tres dies que havia començat...

És a dir, que Manresa només l´havia trepitjat per feina.

(D.I.) Sí, sí. Exactament. Els meus lligams a la Catalunya Central eren al Berguedà, d´on és la meva dona.
Jordi Basomba: Sí, jo també, per motius professionals. Bé, de petit havia vingut a jugar a futbol a Manresa... (riu). La coneixia pel Kursaal, un teatre que era referent, on sempre passaven moltes coses. Quan treballava a Focus era un dels clients principals, el teatre que comprava més espectacles...

I venir-hi per gust? Mai?

J.B. No. I malgrat tenir molts avantatges, la gent hi ve poc, a Manresa. I això ens ha passat a dues persones que ara hi treballem. Mai no hi havíem vingut a dinar, per exemple.

La gent se´n va a Girona?

D.I. O a Vic, parlant de la Catalunya Central. I això que sobre el paper hi ha més atractius gastronòmics al Bages que a Osona, més varietat, més riquesa. Però, la gent té més tirada a anar a Vic.

Tirem per aquí. Per què?

D.I. Jo crec que, tradicionalment, Manresa no ha tingut uns atractius turístics que tiressin tan fort com darrerament ha passat, per exemple, a Girona, que, ni que sigui per ubicació, ja ho té més fàcil. Però jo crec que s´estan generant prou elements amb personalitat que poden atreure, com Món Sant Benet, l´Oller del Mas... Manresa sempre ha tingut molt potencial, per començar, amb una societat civil molt articulada i, últimament, en el ter-reny empresarial, amb idees que potser faran que els de Vic o Girona vinguem un dia a dinar a Manresa.

J.B. L´anàlisi del perquè no ha passat és diffícil de fer perquè no hi érem. Però sí que hi ha una sèrie de components que, quan véns de fora i coneixes la ciutat, sonen estranys. Per exemple, Manresa té una fira medieval, la Fira de l´Aixada, que és fantàstica, i que no té res a envejar a la de Vic que, en canvi, té molta més anomenada. Jo he estat a les dues i, comparativament, la de Manresa és molt millor. Ara que hi ha el David aquí: tothom sap situar perfectament el Mercat de Música Viva; en canvi, la Mediterrània has de dir que es fa a Manresa... I totes dues són fires estratègiques del país i perfectament comparables... Quant a turisme i cultura, Manresa té una gran quantitat d´actius que, pel motiu que sigui, no s´han pogut o no s´han sabut explotar... Montserrat és una barrera natural? No ho sé. Però no hi ha elements identificadors clars. El Kursaal és identificatiu, però la gent no ve de Barcelona per veure-hi teatre.

Aquesta és una percepció que és històrica. És el primer que constateu?

J.B. Això i una expressió molt manresana: la falta d´autoestima. Em va sobtar des del primer dia perquè, objectivament, no n´hi ha motius. A nivell cultural tens la Fira Mediterrània, el Kursaal, la Stroika, que és una de les millors sales de concerts del país... Hi ha molts actius: Montserrat a tocar, una gastronomia i una cultura vinícola pròpia... Mirat des de fora sorprèn, sobretot, perquè com deia el David, hi ha una societat civil molt potent. Aquí, quan piques a la porta surten entitats com bolets!

D.I. I amb capacitat organitzativa, com queda palès a l´Aixada, la Llum, el mateix Galliner...

Les entitats serien, segons el seu punt de vista, el gran actiu de la ciutat?

D.I. Sí. Quant a cultura popular, Manresa té un teixit molt ric comparat amb altres ciutats. Hi ha molta activitat i molta gent que s´ho creu. Hi pot haver estructures febles perquè la crisi ha afectat tothom però hi ha oportunitats, itinerari, com la capitalitat cultural de Manresa, l´any que ve, i la Manresa 2022, que pot enfortir el sotabosc cultural.

Parlem de punts forts culturals. Què en destacarien?

D.I. Les arts escèniques i la música, i això surt de sumar una Mediterrània, un Kursaal, una Stroika, un Sielu, un Manrusionica... i els que em deixo.

J.B. Completament d´acord. Però també hi ha punts dèbils.

El més feble?

J.B. La projecció exterior de què parlàvem. Manresa fa de capital comarcal i supracomarcal però hi ha un moment que tot s´atura en sec. Hi ha una barrera.

Arriben a Manresa a treballar. Què és el primer que els sorprèn de la ciutat, de la gent?

J.B. Com a gerent del Kursaal, la repercussió pública que tenia aquesta figura. A mi em va sobtar. Altres directors o gerents de teatres no la tenen. Totes les entitats volien conèixer el nou gerent i, malgrat que la meva és una figura més tècnica que la del David, em va soprendre aquest rol de personatge públic.

D.I. És que tenies uns antecedents molt potents! [es refereix a Valentí Oviedo]. A mi també em va sorprendre, i en positiu, la repercussió de la fira, veure que és important per a la ciutat... Però la resposa no tant, perquè jo vinc d´una ciutat que és una mica més gran que Manresa però que hi té moltes coses en comú quant a mida, entitats... És un municipi que em resulta natural.

Cadascú en el seu àmbit: què és el que voldrien que passés els propers 5 anys?

J.B. Després de deu anys, el Kursaal està totalment consolidat. Hi ha teatres que s´inauguren i els primers anys tenen afluències massives que després es desinflen. Aquí no ha passat. Per tant, es tracta de fer millor aquelles coses que no fem bé.

Un exemple?

J.B. Tenim molt èxit amb les obres molt comercials. D´Avui no sopem som capaços d´omplir-ne tres funcions. Però després fem perletes com Claudia, teatre documental, recomanada per tothom, i no som capaços de portar més de 100 persones al Conservatori. O el Toc de Prop, on fem petites joies teatrals que ens costen molt de portar i en les quals, sovint, només hi ha 30 o 40 persones. I això és decebedor.

Solució?

J.B. Insistir-hi. Que aquests espectadors no canviaran les xifres globals? No, però en un teatre municipal no només hem de fer la gran obra perquè tothom vingui, hem de poder oferir altres propostes i fer que el públic les compri. En aquest aspecte no tenim l´ascendència de què gaudim en altres tipus de gèneres. I què vol dir, això? Que només hi ha 40 persones de Manresa que els interessa? No, això és que no ho estem comunicant bé, o no al públic que toca... Tenim reptes molt clars per als propers anys.

És, aquest, un mal comú?

J.B. Sí. Però a cada lloc s´ha d´estudiar per què passa. És mala comunicació? És que les 150 persones -m´invento la xifra- que vindrien al Kursaal se´n van a la Flyhard o a la Beckett i després ja no vénen a Manresa?

D.I. Jo crec que no. El públic en general té aversió al risc, i l´objectiu dels equipaments i dels festivals ambiciosos és aconseguir revertir-ho. Els espectadors tenim un temps i uns diners limitats i en general els volem invertir en propostes segures. Voler trencar això és posar-se el llistó alt.

I la Mediterrània? Com la vol deixar?

D.I. En la part professsional ens hem consolidat com a punt de referència i encara podem continuar fent-ho en les músiques d´arrel, de les arts escèniques que dialoguen amb l´arrel i en la cultura popular més tradicional. Són tres focus professionals que estirem perquè, al final, aquesta fira sigui el que és: diverses fires en una amb la capacitat de mesclar escenes, que és un dels grans valors de la Mediterrània. Pel que fa a la part més visible per al públic, fa dos anys vam començar a fer tota una sèrie de canvis, començant per les dates, per fer més obertura al carrer... Busquem més impacte. Estàvem convençuts que la fira tenia més potencial d´atracció de públic i s´està veient que és així.

Vol dir nou públic?

D.I. Sí. Hem atret més públic de la Catalunya Central i hem de continuar creixent en influència, públic i patrocinadors. L´arrelament de la fira és essencial.

Anem a la crisi. Què ha estat el pitjor?

D.I. La crisi ha afectat el finançament de tots els projectes, directament o indirectament, via privada o via pública. Com totes les crisis té una part positiva per la part de renovació o de canvi de model. Ens hem hagut d´esprémer el cervell per trobar finançament, o bé fent-ho més senzill o bé amb intercanvis. I s´han trobat solucions col·laboratives. Però el pitjor llegat de la crisi a Manresa i a tot arreu és una precarització de la cultura: es deuen haver engegat molts projectes però en condicions més precàries.

J.B. Totalment d´acord. Nosaltres, en xifres d´espectadors, no hem notat una davallada, però sí que és cert que el sector s´ha emprobrit, s´ha precaritzat laboralment, s´han reduït les empreses. L´ecosistema és molt fluix. Fa 5 o 6 anys, els programadors anaven a veure els espectacles i els contractaven a sis mesos vista. Ara, això, pràcticament ha desaparegut. De vegades programes sense haver vist el muntatge perquè les temporades duren poquíssim, dos mesos i gira.

Jugues o no jugues?

J.B.Exacte. I amb qui jugues? Amb els que ho han fet més temps i et donen més confiança. És l´aversió al risc de què parlava el David. També ens passa com a teatre: et ve a veure una companyia petita que et diu que farà una petita joia però que necessita que la comprem abans de veure-la. I, què fas? Penses... doncs potser compraré Avui no sopem. Sí, també ens passa. El sector s´ha emprobrit i les condicions laborals són denunciables. La majoria d´actors cobren per sota del conveni, si és que cobren.

Una proposta de millora?

D.I. Probablement invertir en treball en xarxa, estar connectats al país i a fora. Per a mi el futur és atraure creadors, eines de suport a la creació o la suma de tot per crear un caldo de cultiu a Manresa. El treball connectat dóna fruits a mitjà termini.

D.I. Jo, com a gerent, diré el que és exportable a altres ciutats: una mirada més gran del teixit empresarial cap al sector cultural. Si comparem l´aportació i col·laboració d´empreses a teatres que són en municipis similars a Manresa, aquí és més baixa. Per què? Potser ens falta saber-nos vendre millor, o treballar més amb xarxa amb les institucions... No ho sé, però la xifra de patrocini que té el Kursaal és poca amb comparació d´altres teatres que no programen tant, que no tenen les nostres xifres de públic ni la nostra notorietat.

La Mediterrània i el Kursaal funcionarien igual en altres ciutats?

J.B. El Kursaal és evident que no. Nosaltres tenim un públic molt fidel per la història del teatre. I tot i que cada cop ho serà menys, és evident que el Kursaal té sentit a Manresa pel que va passar. No, no funcionaria igual en un altre lloc.
D.I. A mi em resulta molt difícil imaginar-me la Fira Mediterrània fora de Manresa, perquè són 20 anys i he vist com evolucionava i com ha anat agafant la forma de la ciutat. Suposo que seria una fira molt diferent, i és evident que la Mediterrània també és molt interessant per a Manresa, pel teixit de cultura popular que hi ha i que ja hi existia abans.

Els agrada Manresa?

(Tots dos): I tant!
J.B. Li vas agafant carinyo. Probablement no és un enamorament a primera vista, però...
D.I. Aquests són més sòlids!

Què trobaran a faltar quan deixin el càrrec? [Jordi Basomba acaba el contracte el 2018 i és renovable, i David Ibáñez deixarà la direcció després de la fira del 2018]

J.B. Sobretot la gent, l´equip. I el trajecte de cada dia.
D.I. L´equip, segur, i de la ciutat, el tram de Passeig entre Crist Rei i Sant Domènec.

Què recomanarien de la ciutat a un turista?

J.B. El Passeig i la part vella de Manresa.
D.I. L´interior de la Seu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema