Els pantalons curts fa dies que tornen a ser a la maleta. Edimburg no és Barcelona i el sol i les altes temperatures del clima estiuenc a la riba de la Mediterrània es matisen notablement al nord del continent, fins al punt que «jo vaig amb jersei de coll alt», explica el director i dramaturg manresà Jordi Purtí. El seu espectacle Concerto a tempo d'umore s'exhibeix des del dia 3 d'agost fins al 27 del mateix mes en un dels principals festivals teatrals que se celebren anualment a Europa. «Això és esgotador... però únic!», assegura, feliç de viure una experiència que anhelava des de feia anys.
«Quan arriba l'hora de dormir, estic rebentat», apunta Purtí. 22 funcions en un mes és un repte exigent, però necessari per exportar el muntatge que protagonitza l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, una proposta que fusiona la música clàssica i l'humor. «Tant al festival d'Avinyó com al d'Edimburg, el més normal és que les companyies es paguin la participació de la seva butxaca i intentin recuperar la inversió amb el taquillatge i els bolos que puguin contractar», explica: «Però nosaltres vam tenir la sort que la distribuïdora anglesa Assembly Festival confiés en nosaltres i podem ensenyar el Concerto amb totes les despeses pagades». Poca broma: en total, l'expedició suma fins a una quinzena de persones.
Cada dia és igual però diferent. «Assagem al matí: durant les dues primeres setmanes, el Concerto; però ara aprofitem les dues darreres per posar fil a l'agulla del Desconcerto que estrenarem el 20 de setembre a Barcelona», anota Purtí: «Després, dinem, i a les 4 de la tarda anem cap a la Sala Music Hall de l'Assembley Rooms, on a les 5 fem la funció, i a les 6 acabem». Aleshores, és el moment de xerrar amb la gent, veure altres espectacles i fer una cervesa. «Com beuen aquesta gent!», comenta l'autor bagenc: «tothom demana els vasos grossos, de plàstic, fins i tot la gent gran, i jo un dia vaig dir que volia un vas petit i la cambrera va haver de demanar a dos o tres companys quin era el preu».
El manresà rememora l'astorament que va sentir en veure gent que entrava a l'espectacle amb la cervesa a la mà. «Hi ha una barra abans d'entrar a la sala i una altra on la gent fa cua», afegeix.
Un certamen endreçat
Jordi Purtí ha pres part en diverses edicions del festival de la localitat francesa d'Avinyó, que té lloc durant el mes de juliol, i en la comparació entre ambdues convocatòries ha notat que «aquí està tot més endreçat». Segons el seu parer, «es nota que Avinyó és mediterrani, hi ha cartells per tot arreu, gresca... i, en canvi, a Edimburg, tot és al seu lloc, i els cartells estan plastificats per evitar que el vent i la pluja els facin malbé».
Al dramaturg manresà també l'ha sorprès el zel dels organitzadors i de la gent d'Edimburg. Com a exemple, explica que «tot el grup ens hem repartit en diversos apartaments de la ciutat. Jo, en el meu, vaig tenir un problema amb la Wi-Fi i ho vaig fer saber. Pensava que s'arreglaria quan ja no hi fóssim, però un responsable de producció del festival em va deixar un telèfon i ho va vetllar de seguida. La persona que ens lloga l'apartament, per disculpar-se em va regalar una ampolla de vi!».
La localitat escocesa viu durant l'agost «un ambient fantàstic» i hi ha gent «d'arreu del món». En una de les immersions en el festival, Purtí va anar a veure l'espectacle d'un actor neozelandès «que fa sortir el seu fill de quinze mesos a l'escenari. Cada dia! Té una gran capacitat per improvisar, perquè no saps mai per on et sortirà un nen tan petit».
Un dia a la setmana toca descansar perquè la sala s'omple d'altres companyies que enllesteixen en una sola jornada. Mentrestant, també promocionen el xou en un dels carrers principals de la ciutat, la Royal Mile, i «anem a tot arreu on ens ho demanin». L'objectiu és vendre el producte i ja tenen contractades dues setmanes a Xangai, a la Xina. «Durant les dues darreres setmanes és quan vénen més programadors», explica.
«El festival està sent una gran experiència emocional i artística», assegura Purtí: «La gent acaba cada funció aplaudint dempeus, i als diaris ens fan crítiques que ens puntuen amb cinc estrelles». I en to de broma, comenta que «ens estem mal acostumant. Però és bo saber que hi ha llocs així».
