Què passa si ets una científica extremadament reputada, amb una investigació molt important sobre la síntesi de la molècula de l'aigua entre mans i, de cop i volta, decideixes deixar-ho tot per dedicar-te a ballar claqué? Aquest és l'argument de partida de la nova comèdia del dramaturg, actor i director surienc Roc Esquius, que, després d'observar el seu entorn, ha volgut reflexionar al voltant dels canvis de rumb professionals inesperats. La dicotomia que es planteja, en paraules de l'autor i director del text, és la següent: «Dedicar-nos a allò en què tenim més traça i facilitat, o bé intentar guanyar-nos la vida amb el què realment ens agrada».
L'obra, que porta per títol Claqué o no, està protagonitzada per dos personatges, encarnats per Núria Deulofeu i Isidre Montserrat. Després de Mars Joan i l'exitosa iMe, que va fer gira a Madrid, aquesta és la tercera gran producció de la companyia Dara, creada per Esquius l'any 2014, juntament amb les també surienques Anna Juncadella i Muntsa Codina i diversos companys de professió, antics alumnes de l'escola de teatre Nancy Tuñón de Barcelona.
Una experiència real
«Des de la nostra companyia ens agrada molt parlar sobre els moments que ens ha tocat viure», explica el surienc. «M'agrada mirar l'actualitat i les coses que passen avui i tractar els temes des d'un punt de vista extrem. Sempre em plantejo: 'Què passaria si...?'. Ara, sembla que les feines ja no són per tota la vida; hi ha un grapat de gent que als 30, 40 o 50 anys decideixen deixar la seva professió per canviar completament de rumb i fer una altra cosa que no hi té res a veure. Al meu voltant passa molt: jo conec diversos casos, i tinc la sensació que, amb la crisi, cada cop passa més. Abans estudiaves una carrera que et servia per tenir una feina per a tota la vida; ara, la crisi s'ha carregat aquesta estabilitat», assegura el dramaturg.
En aquest sentit, Esquius creu que les persones que viuen aquest tipus de situacions «reben molta pressió, perquè tothom se sent legitimat per dir: 'Això no ho facis, que no hi tens tanta facilitat i ara que ja ho tenies encarrilat, quina necessitat tens de canviar?'». A l'obra, qui fa precisament aquest paper és un funcionari fictici de l'administració. «La seva tasca és dir a les persones: 'Tu no pots canviar de feina perquè l'Estat t'ha estat formant i t'ha pagat unes beques, i és el que saps fer'».
La comèdia, gènere predilecte
En la mateixa línia dels seus anteriors guions, la «comèdia intel·ligent» torna a ser el registre escollit pel surienc a l'hora de crear la història. «És una obra on no només hi ha gags. En el fons, hi ha una trama i unes inquietuds que volem portar a escena. La comèdia és la millor manera d'aconseguir que els espectadors riguin i s'ho passin bé durant la funció i, un cop s'acaba, reflexionin i surtin diferents de com han entrat. A mi m'agrada que el públic surti amb més preguntes i dubtes que no pas respostes», confessa. Una altra de les peculiaritats és que el públic, en lloc de situar-se a la platea, s'asseurà damunt del mateix escenari, a un metre dels actors. «Hi ha molts jocs dialectals entre els protagonistes i s'agraeix molt el contacte tan proper amb l'espectador», explica Esquius.
El muntatge viurà una primera funció de preestrena, avui a les 9 del vespre, i s'estrenarà oficialment demà a la mateixa hora. L'espai escollit és el teatre Tantarantana de Barcelona, on farà estada fins el dia 17 de setembre.
