Les editorials en llengua castellana recorden el centenari de la revolució russa i aquest estiu es multipliquen els títols sobre aquest fet històric decisiu. Entre les novetats que han arribat a les llibreries hi trobem tres títols, com Octubre, de China Miéville; Breve historia de la revolución rusa, de Mira Milosevich; i 1917. La revolución rusa cien años después, editat per Juan Andrade i Fernando Hernández.
Les tres propostes, molt diferents entre elles, se centren en un dels esdeveniments més transcendentals del segle XX, que va fer estremir Rússia i el món. Els seus autors comparteixen l'interès per explicar uns fets que encara reverberen en la societat actual, però les seves obres es diferencien en l'enfocament, l'estructura i, fins i tot, en la manera en què relaten les mateixes fases històriques.
De les tres obres mencionades, segurament Octubre. La historia de la revolución rusa (Akal) és la més personal, per l'estil de Miéville -autor de La ciudad y la ciudad (2009)- i també perquè, com l'escriptor reconeix en les pàgines del llibre, la seva història no pretén ser «neutral», sinó que, fins i tot, té els seus «dolents» i els seus «herois». El que sí intenta el britànic és ser «just» a l'hora de revelar les catàstrofes, íntrigues i fenòmens inspiradors del 1917 que relata; fets que, a més, aconsegueix explicar amb força senzillesa, com si es tractés d'una introducció a la revolució russa, a una història que Miéville considera «sorprenent».
A més, Octubre, que segueix el calendari julià, està -valgui la redundància- «escrit a l'ombra d'octubre», fet que ha permès a Miéville construir un extens mosaic que va des de les avingudes i carrers de Sant Petersburg i Moscou fins als poblets més remots d'un imperi inabastable, per parlar, en profunditat, d'una transformació històrica colossal.
Els discursos del present
Molt diferent és una altra obra que també ha publicat el segell Akal: 1917. La revolución rusa cien años después, un llibre de tall més acadèmic, sense arribar a ser-ho del tot, que ofereix una mirada diferent de la revolució russa, ja que es basa en una anàlisi més directe dels discursos que actualment es produeixen al voltant dels fets.
Editat per Juan Andrade i Fernando Hernández, el llibre intenta «contribuir a una historització crítica de la revolució russa» i, per aquest motiu, recull vint-i-tres textos pertanyents a autors de diferents generacions i països, com Josep Fontana, Rosa Ferré, Enzo Traverso i Serge Wolikoa, entre d'altres, que ofereixen enfocs diferents entre si sobre els diversos temes que tracta el volum.
El resultat és una obra polièdrica que aconsegueix fer una radiografia als fets i a les seves conseqüències, de forma que proporciona als lectors un sentit global sobre la revolució i el segle que va engendrar. Les seves més de sis-centes pàgines -estructurades en quatre grans blocs i carregades de contingut- expliquen els esdeveniments «des dels paràmetres del seu propi temps», sense deixar de reconèixer, apunta Andrade en el pròleg, «que qualsevol mirada sobre el passat, per rigurosa que sigui, està encunyada per les inquietuds del present».
En relació amb això, s'hi inclou un ampli apartat titulat La revolución hoy, en el qual hi ha un forat per a la desmemòria i la cultura política a l'Espanya recent.
Uns fets que duren un segle
Per la seva estructura i per un estil que cavalca entre els dos títols mencionats, Breve historia de la revolución rusa (Galaxia Gutenberg), de Mira Milosevich, és una altra proposta destacada entre les que ofereixen les editorials aquest any. La seva principal característica és que analitza la revolució russa com un cicle de cent anys i no com un únic fet històric.
La raó principal que ha portat Milosevich a optar per aquest enfocament, explica en el pròleg del llibre, és la seva convicció que «només els fets posteriors a la revolució van revelar quins havien estat els seus veritable motius i objectius». Per donar resposta a la qüestió, a com i per què va esclatar tot el 1917, l'autora analitza la política, la ideologia, la cultura i els canvis socioeconòmics.
Amb totes aquestes cartes sobre la taula, i incloent-hi alguns mapes i annexos, Milosevich exposa al llarg del relat que la revolució russa va ser conseqüència de diversos factors: el «fracàs» de les reformes governamentals de la segona meitat del segle XIX, el «frustat intent» d'establir un règim constitucional del 1905 al 1917, i una tradició «relativament llarga» de moviments revolucionaris.
Juntament amb aquests tres títols, aquest any s'han publicat també molts altres llibres que permeten els lectors apropar-se als fets de fa un segle. Alguns exemples d'aquesta 'pluja vermella' són La revolución rusa contada para escépticos (Planeta), de Juan Eslava Galán; Entre dos octubres (Alianza), de Francisco Veiga i Pablo Martín; El tren de Lenin. Los orígenes de la revolución rusa (Crítica), de Catherine Merridale, i Déu dies que trasbalsaren el món, del periodista John Reed, un clàssic del 1919 que en català treu en una nova edició el segell Edicions de 1984, que dirigeix el manresà Josep Cots.
