anresa, els dies 30 i 31 d'agost, celebra el trasllat de les relíquies dels patrons de la ciutat, Sant Maurici, Sant Fruitós i Santa Agnès, des de la població veïna de Sant Fruitós de Bages a la col·legiata de Santa Maria de la Seu, que va tenir lloc l'any 1372.

A aquests patrons, anomenats popularment els Cossos Sants, se'ls hi han dedicat diverses edicions de goigs, on es recorda la vida dels tres sants i es demana, alhora, que vetllin per la ciutat.

L'edició més antiga -encara que només amb el text- és de l'estamper i llibreter del carrer de Sant Miquel, Ignasi Abadal Gerifau (entre 1778 i 1792), els Goigs dels Gloriosos Sants, Santa Agnès, Sant Fructuós, Sant Maurici: Cossos Sants, que es veneren en la Seu de la ciutat de Manresa.

Posteriorment, Mn. Francesc Escorsell, mestre de la capella de música de la Seu (1855-1890), va escriure uns nous goigs dels Sants Màrtirs Patrons, a quatre veus i orgue, per a l'exposició solemne de les relíquies de l'any 1876.

Des de fa anys es canten els goigs en la versió de Mn. Miquel Augé, organista de la Seu (1919-1936), amb lletra de Josep Portabella: La seva Tornada o refrany diu «Cossos Sants, arca sagrada, protegiu nostre ciutat», i després de la última estrofa es canta: «Puix Manresa es rodejada d'enemics i de maldat: Sants Patrons, tingueu guardada de tot mal nostra ciutat!».

D'altra banda, des de principi XX tenim constància de la seva devoció popular. Forma part del cançoner infantil manresà La tirallonga dels Cossos Sants, que, a manera de cantarella, diu: «La tirallonga dels Cossos Sants, xics i grans, tots són sants, santa Agnès, sant Fruitós, sant Maurici gloriós!!», anotada en l' Ethologia de Manresa, de Joaquim Sarret i Arbós (1901).

Posteriorment, dos autors recullen aquesta melodia (música i lletra) i afegeixen com s'interpreta. Són Pecanins i Caellas.

Joaquim Pecanins Fàbregas, director de l'Orfeó Manresà (1908-1920), va fer la transcripció de la melodia i el text, que va publicar al Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages (1918), amb l'explicació: «Ve a ser un joc de mainada, tradicional i genuí de Manresa. La quitxalla es dóna les mans, fent una renglera de l'amplada dels carrers, i tot saltant (el ritme d'una corxera amb punt i semicorxera) van cantant la cançó, de la que no en coneixem altra lletra que la que transcrivim. Al dir la darrera 'o' de gloriós, s'ajup tota la renglera;[...] el Sant Maurici gloriós és recitat d'una faiçó inanotable [...] cada vegada amb intervals idèntics i la mateixa entonació».

El folklorista manresà Miquel Caellas Santasusana, (1896-1930), cantaire de l'Orfeó Manresà i professor de la seva escola de música, també va recollir la tonada i el text, que va publicar en el Butlletí del Centre Excursionista Montserrat (abril de 1924).

Caellas, sobre la cançó, diu: «Qui de nosaltres no s'ha divertit amb la Tirallonga dels Cossos Sants? Arrenglerats i donant-se la mà veiem com tot seguit el ritme de negres la van cantant d'una punta a l'altra del carrer o plaça acotant-se tots a la una quan diuen la última paraula de la cançó».

Pels comentaris de Pecanins i Caelles sabem que la melodia d'aquesta devoció popular va arribar i va arrelar fortament als mes petits, en forma de cantarella-joc infantil, durant bona part del segle passat.