La cantant i actriu Nati Mistral, coneguda pel seu temperament i per dir sempre el que pensava, ha mort avui a Madrid als 88 anys, segons ha confirmat a Efe quI va ser el seu productor, Jesús Cimarro, director del Festival de Mèrida.La capella ardent de l'artista madrilenya, que va patir un infart cerebral fa uns mesos, serà instal·lada al tanatori de San Isidro de Madrid.

Nati Mistral va néixer en el si d'una humil família madrilenya el 13 de desembre de 1928. Sent una nena es va incorporar al Teatro Español; amb quinze anys, va guanyar un premi a Ràdio Madrid, cantant un fado, i va ser contractada per la companyia de Lola Flores i Manolo Caracol.

El 1947 Arthur Kaps i Franz Johan li van proposar una gira per Europa amb la seva famosa companyia "Los Vieneses"; es va quedar a Alemanya cinc anys, i allà va aconseguir oblidar-se de l'espantada del seu nòvio, Tony LeBlanc, quan preparaven la boda.

Amb qui sí que es va casar anys després, el 1959, va ser amb l'industrial barceloní Joaquín Vila Puig, "l'amor de la seva vida", que va morir el 2014. No van tenir fills.

A partir de 1957, va encadenar un èxit teatral rere l'altre treballant per a Luis Escobar; a "Te espero en el Eslava" va seguir "Ven y ven al Eslava", "La Bella de Texas" i "La Perrichola i, el1966, la primera versió a Madrid de "El hombre de La Mancha".

Van seguir "La corte del Faraón" i drames com "Fortunata y Jacinta", "Bodas de sangre" i "Anillos para una dama". Una de les aportacions de les que es va sentir més orgullosa va ser la seva interpretació en "Divinas palabras" de Valle-Inclán (1962).

Entre els seus últims treballs teatrals destaquen "La malquerida", "La Celestina" i "La Dorotea" (2001), "Inés desabrochada" (2004) i "La gracia que no quiso darme el cielo" (2005), un collage dramatitzat de diversos poemes de Cervantes.

Mistral també va fer cinema; va debutar amb un petit paper en 1946 i després va fer diversos protagonistes; "Maria Fernanda, la de Jerez" o La Nao Capitana", "Currito de la Cruz" (1949), "Cabaret" (1952), "Mis Buenos Aires queridos" (1962) o "Canciones de nuestra vida" (1975). L'última, "Frutilla" (1980).