El món dels esbarts i els grups de danses tradicionals ha esdevingut un guardià del patrimoni folklòric però no és un sector aliè a les tecnologies del segle XXI. Les trobades d'intercanvi entre grups sempre s'han fet per amistat i coneixença, però avui en dia fins i tot s'arriba a contactar amb entitats d'altres territoris «mirant el que fan a la seva pàgina web». Ho explica Anna Budia, que dirigeix la renovada junta directiva del Casal Cultural de Dansaires Manresans, que compleix 70 anys. Tot i que «el plat fort el deixem per al 75è aniversari», dissabte es complirà la 32a edició de la mostra Oreneta d'Or amb dues bones formacions: el Grupo de Coros y Danzas Alquería, d'Aranda de Duero (Burgos), i el Salleko Dantza Eta Txistu Taldea, de Sestao (Biscaia).

«En una de les primeres edicions ja vam tenir el grup de Sestao, i nosaltres hi vam anar l'any passat», explica Budia: «El de Burgos ve per primer cop i nosaltres tampoc hem estat allà, però ens vam conèixer en una trobada i vam contactar». Posar a Google un concepte com «dances folklòriques» serveix per fer el primer pas: un intercanvi amb un esbart de la localitat francesa de la Guingueta d'Ix va néixer a través de la xarxa.

Els convidats a l'Oreneta d'Or arribaran dissabte al matí i durant tota l'estada tindran vuit dansaires de l'entitat amfitriona que els faran de guies. Després d'una visita turística per la ciutat, dinaran a l'alberg. La recepció a l'ajuntament tindrà lloc a les 17 h, i mitja hora després s'iniciarà la cercavila en què desfilaran els tres esbarts amb altres col·lectius de cultura popular de Manresa. «El sopar es fa d'hora, cap a les 8, i les 11 de la nit comença l'Oreneta d'Or», apunta Budia. Un ressopò a l'alberg clou la intensa jornada, que tindrà el punt culminant en l'espectacle de la plaça Major.

El Cos de Dansa del Casal Cultural de Dansaires Manresans, format per unes 25 persones majors de 16 anys i dirigit per Àngel Peirón, intepretarà principalment un repertori de balls catatalans, entre els quals destaquen De mica en mica, estrenat el 2016 i basat en música catalana, i Illenc, una peça mallorquina que l'entitat feia set anys que no ballava.

La vetllada tindrà un to heterogeni, ja que es podrà veure, a més del folklore català, un seguit de danses castellans i basques. No hi ha cap actuació conjunta per la dificultat logística que això implica.

El Casal Cultural de Dansaires Manresans té actualment un cos de dansa de ballarins adults i una escola de dansa amb una seixantena de nens i nenes d'entre 3 i 16 anys. Així mateix, al seu si hi ha una secció de trabucaires -que a la cercavila d'enguany hi ha convidat el grup del barri de Gràcia- i una altra de teatre que sobretot participa en fires medievals com l'Aixada.

«Els grups de dansa actuen allà on se'ls demana, sovint per la Catalunya Central però també hem sortit a altres llocs», explica la presidenta. Tot i que disposen d'un bon gruix de nois i noies, Budia assegura que sempre fa falta gent. «I a la directiva!», afegeix.