El Rey León, Bola de Drac, Pokémon, Oliver i Benji, Arare o Aladín. Qui no coneix aquests clàssics del cinema i de la televisió d'animació? Fa dos anys, el grup terrassenc Albercocks -format per Nasi Cabanes, Bernat Serra, Pep Tormos, Albert Bach, Ruben Sánchez i Zoel Farràs- va decidir versionar les cançons de les sèries i pel·lícules de la seva infància a ritme de rumba, reggae i ska. Avui, a les 11 de la nit, portaran el seu original repertori a l'escenari de la Plana de l'Om, dins dels actes de la festa major. Per a Zoel Farràs, el vocalista manresà del grup, serà una actuació especial.

On i quan va néixer el projecte d'Albercocks?

Vam començar l'abril del 2015. El projecte va sorgir a l'entorn de l'esplai del barri Ca n'Aurell de Terrassa. Jo coneixia en Nasi Cabanes, perquè havíem compartit uns campaments a l'estiu. Abans havia estudiat piano al Conservatori de Manresa, però vaig trencar relacions amb la música, i aquest projecte m'hi va fer retrobar. El primer concert del grup va ser en una jornada que es va celebrar a Terrassa, on diversos col·lectius i associacions de joves de la ciutat van organitzar tallers i xerrades. En aquells moments feia un any que assajàvem.

Com definirien la seva proposta musical?

Fem cançons de dibuixos animats i de pel·lícules de Disney amb l'objectiu que la gent que ens ve a veure s'ho passi bé. Són temes que coneixíem molt bé, perquè els havíem vist a la televisió, ja sigui al club Super3 o en altres canals. Sempre hem destacat més la faceta de Disney perquè no coneixíem grups que fessin versions d'aquest tipus. Però també versionem temes de sèries d'animació i d'altres que no hi tenen res a veure. La idea és aprofitar aquestes cançons tan conegudes, que ens porten a la infància, i fer-les ballables amb ritmes més animats, com la rumba, l'ska o el reggae.

Per què Disney?

El fet que no coneguéssim altres conjunts que fessin aquest repertori va ser un punt important per tirar-ho endavant: era, i encara és, una oportunitat, perquè hi ha el factor de l'originalitat. Són temes que agraden, i gairebé tothom coneix les lletres.

Què tenen d'especial?

Et remunten a la infància, i potser són temes que fa temps que la gent no sent. Quan el públic ve a compartir impressions amb nosaltres, sempre ens diuen que els ha agradat molt el concert perquè els ha traslladat a la seva infància, quan eren petits. Es coneixien les lletres, però potser feia molts anys que no les cantaven, i els fa gràcia.

Un autèntic viatge al passat.

Sí: és aprofitar els records per fer festa. La gent torna a sentir-se com si fossin nens i nenes, es treuen la vergonya de sobre i canten temes que potser no se'ls acudiria cantar mai en un altre context. En els nostres concerts trobes l'espai ideal per fer-ho, i és un bon lloc per retornar al passat.

Com trien les cançons?

De repertori no ens en falta, perquè n'hi ha molt. I és graciós, perquè quan busquem cançons també fem l'exercici de tornar al passat. Quan algú en proposa una, al principi no te'n recordes, però entre tots va sortint.

Amb quin idioma les canten?

Castellà, català i anglès. El gran gruix de les de Disney les cantem en castellà, perquè és com les havíem sentit sempre a les pel·lícules de petits. Pocahontas sí que la fem en català, perquè en vam trobar una versió i ens va agradar molt, i també les del club Super3.

Quines són les 5 versions que tenen més èxit entre el públic?

La cançó que probablement coneix més gent és el tema del Rey León - Yo voy a ser el Rey León, que canta en Simba quan és petit-, i també les cançons d' El Libro de la Selva - Busca lo más vital i Quiero ser como tu-. També fem Príncipe Alí, d' Aladín i, fora de l'àmbit de Disney, les cançons de Pokémon, Oliver i Benji i Bola de Drac; en som molt fans. D'altres que agraden molt són Arare i Gat i Gos.

El nom del grup, Albercocks, fa un joc de paraules entre la fruita i la paraula anglesa 'cocks'. D'on surt?

Vam fer una llista, i Albercocks ens va semblar que feia estiu i feia festa, perquè és el nom d'una fruita estival dolça i de color càlid.

Des que van començar, l'any 2015, quina ha sigut l'evolució?

No ens podem queixar, estem molt contents. L'èxit als escenaris ha estat una sorpresa; no ens ho esperàvem. L'any passat vam fer una trentena de concerts, i aquest ja anem cap als 50. A part del repertori d'èxits de Disney, una part important del fet que ara estiguem rodant com a grup és que ens ho passem bé, ens agrada el que fem, i això es transmet. La gent ho veu, i respon molt bé. També depèn molt dels llocs: quan el públic ja t'espera és una situació, i quan no saben qui ets, una altra. La meitat del grup ja fa 7 anys que gira pels escenaris, perquè formen part del conjunt Sense Sal, també de Terrassa.

A Manresa hi han tocat mai?

No, és el primer cop. Al Bages, només hi hem estat una vegada, a Monistrol de Montserrat. Tinc ganes de tocar a casa; quan ve a veure't molta gent que et coneix, no es viu igual. Et sents més observat, i segur que serà més exigent.

Què diria al públic per animar-lo a venir al concert?

Els diria que, si encara no han perdut la il·lusió de tornar a sentir les cançons de les sèries que havien vist fa molt de temps, i si a casa seva serien capaços de cantar qualsevol cançó de dibuixos animats, s'ho passaran molt bé.