Darrere de cada triomfador polític hi ha un gran cap de campanya. Ara i fa dos mil anys, quan els consells del seu germà Quint van servir a Marc Tul·li Ciceró per vèncer en les eleccions al consolat. Era l'any 64 aC, Roma encara no havia entrat en l'etapa imperial i el nom d'aquell home que tenia un gran do de paraula ja es deixava sentir amb força. El segell editorial Adesiara, de Martorell, publica en edició bilingüe català-llatí Manual de campanya electoralun opuscle en format epistolar que el petit de la saga va enviar al candidat per aconsellar-lo sobre el camí a seguir per guanyar.
«Una candidatura a una magistratura ha de mirar d'aconseguir dos objectius: l'un és assegurar-se el suport dels amics i l'altre és guanyar-se el favor popular», explica Quint a Marc. La pugna electoral en què va entrar Ciceró tenia set contendents, dos dels quals «particularment temibles» per als seus interessos, tal com expliquen els traductors del volum, Ignasi X. Adiego i Alejandra de Riquer, en la introducció: Gai Antoni Híbrida i Luci Sergi Catalini. El primer va obtenir un dels dos consolats; el segon va ser el gran fracassat de la contesa i, amb posterioritat, va tramar una conjura per assaltar el poder que va ser abortada dràsticament.
«Quint, que sens dubte tenia molt recent la seva pròpia campanya de l'any 66 per accedir al càrrec d'edil de la plebs, ofereix al seu germà tota mena de consells, suggeriments, normes de comportament i tàctiques» per afrontar el repte, apunten Adiego i Riquer: «l'obra està organitzada al voltant de tres preguntes i les seves respostes, que s'enuncien a l'inici del tractat i sobre les quals l'autor convida el seu germà a reflexionar: 'Qui sóc? Sóc un nouvingut', A què aspiro? Aspiro al consolat' i 'De quina ciutat es tracta? Es tracta de Roma'».
La carta que Quint adreça al seu germà Marc presenta una vigència extraordinària i notables paral·lels amb els trets essencials de les costoses i elaborades disputes polítiques d'avui en dia. L'autor escriu que «tot i que una campa-nya és en general empipadora, té, si més no, un avantatge: pots acceptar, sense faltar al decòrum, l'amistat de qui et vingui de gust, cosa que no series capaç de fer en la vida normal».
Dues novetats més
El retorn de l'activitat editorial després de l'aturada estiuenca ens porta un parell de novetats més d'Adesiara. L'obra de teatre Els acarnesos, d'Aristòfanes, en traducció de Cristina Carandell, presenta el pagès Diceòpolis fent la pau ell tot sol amb Esparta fart de la guerra que enfronta aquesta ciutat amb Atenes. Tota un denúncia de la hipocresia dels governants. En un altre registre, Zanoni, una novel·la d'Edward Bulwer-Lytton (1803-1873) ambientada en la revolució francesa.
