D'una conversa de cafè. D'aquí va sorgir el projecte de microteatre Cop d'Ull, impulsat pels actors Joel Grau, Adrià Mas i Anna Bertran, que, un dia, es van plantejar la següent reflexió: «A Manresa i a la comarca som molts artistes, de diferents disciplines, però ens costa molt fer coses tots junts. Per què costa tant? I per què no ho fem?».

I, a partir d'aquí, va néixer una iniciativa que combina tres ingredients bàsics: gent de casa, produccions petites i multidisciplinàries i escenaris no convencionals, com són els racons menys habitats del teatre Kursaal de Manresa. Precisament, l'atractiu principal de la proposta és poder entrar a la sala de rentadores, al fossar de sota l'escenari de la sala gran, al magatzem o a l'espai de reunions, que, des d'aquesta tarda fins divendres, acolliran representacions teatrals breus -d'entre 10 i 20 minuts- amb un aforament de 15 persones per sessió.

«Ja que és un projecte fet amb gent de casa, vam pensar que era un al·licient fer-ho al Kursaal, la casa pairal del teatre, la música i les arts. Des del principi vam tenir clar que el microteatre oferia les millors possibilitats: són peces curtes i molt més fàcils de dur a terme que no pas un gran muntatge», explica l'actor Joel Grau. Per donar forma a la idea, els organitzadors van contactar amb «persones properes i de confiança» i van designar sis capitans, un per a cada obra. Al seu torn, els capitans van reunir professionals de la comarca -un total de 26 actors, actrius, directors, dramaturgs, músics, ballarins i ballarines- i va començar el procés de creació de les peces, que s'han ideat «a partir dels espais triats». «Molta gent no havia coincidit mai, i això és el més divertit», assegura Adrià Mas.

Seguint la idea de «fer alguna cosa tots junts», les obres barregen diferents gèneres i disciplines -teatre, música i dansa-, i cada producció ha treballat de manera autònoma. «En el cas de l'obra Això està degenerant, ja ens han dit que volen allargar-la i portar-la a un festival. Les càpsules s'han creat amb carta blanca i poden volar segons ho decideixin creadors i actors», comenta Anna Bertran. Pel que fa a les perspectives de futur de la iniciativa, «tant de bo funcioni i quedi com a cua de la festa major, i l'any que ve sigui encara més gros», diuen els impulsors. «De moment, les vibracions són molt bones».