Com si estiguessin a punt d'entrar en un antic búnquer de guerra, una desena llarga de persones s'esperaven ahir, dretes i en fila índia, en un passadís estret, escassament il·luminat amb llum blanca. La seva espera, però, amagava una motivació molt més amable: estaven a punt d'entrar a veure microteatre a la sala de rentadores del Kursaal. L'espai escènic manresà es va convertir ahir en un formiguer d'espectadors que, a partir de la representació continuada de sis obres breus i multidisciplinàries, van poder descobrir i passejar-se pels racons més íntims i deshabitats del teatre.
Darrere d'aquesta iniciativa, que porta per nom Cop d'ull, hi ha un grup d'artistes bagencs de diverses disciplines que, en una conversa de cafè, van decidir impulsar un projecte de manera conjunta. Després del procés de creació de les càpsules, escrites especialment per a l'ocasió a partir de l'espai que se'ls havia assignat, el resultat va arribar ahir, amb una vetllada que va incloure un total de 36 representacions, sis per a cada obra. Avui i demà, des les 7 de la tarda fins a quarts de 12 de la nit, la cita es repetirà, amb funcions cada 10 minuts.
Caminant entre passadissos
«Això sembla un room escape», deia un dels espectadors mentre baixava per una de les escales de l'interior del Kursaal, adjacent al fossar de sota l'escenari de la Sala Gran. Un cop a dins de l'espai, públic i actors se situaven a pocs centímetres els uns dels altres; una proximitat que acostava els assistents a la història narrada i aconseguia transmetre l'essència de la interpretació. En cadascuna de les representacions, molt reduïdes, no hi havia més de 20 persones.
Sis obres per reflexionar
La peça Torna, escrita per Carles Algué i dirigida per Teti Canal, va ser l'encarregada de donar el tret de sortida al cicle. Amb un argument surrealista, planteja una situació en què dos amics fan tornar a la vida la parella d'un d'ells, traspassada fa uns mesos, gràcies a una rentadora. «No puc descansar ni morta», es queixa la noia abans d'iniciar una acalorada discussió a tres bandes, que porta cap a una reflexió al voltant de les perspectives vitals i el suïcidi.
Qui també pretén fer reflexionar a l'espectador són els creadors de l'obra Les curses clandestines & la nena síndria, la proposta més poètica i abstracta de les sis, amb música en directe interpretada per Jordi Jet Serra. En aquest cas, la temàtica de fons és la competitivitat inherent a l'espècie humana que, amb la metàfora d'una cursa, posa al descobert la dicotomia entre ser humà o ser un competidor. «Has de renunciar a tot el que no sigui guanyar», diu en un moment un dels protagonistes de la peça, que té lloc al magatzem.
Les funcions de Game over, en canvi, sorprenen el públic per la seva atmosfera, molt ben aconseguida. En format musical, i amb Albert Ruiz, Aina Huguet i Xavier Mestres entre el repartiment, l'obra planteja una partida de cartes on tres jugadors aposten la vida: qui perd, mor. Per la seva banda, i des de la sala de reunions, l'actriu Mireia Cirera es posa a la pell d'una dona de la neteja del Xup que ha destrossat l'escenografia teatral d'un famós artista. En un diàleg amb la guitarra del músic Juanjo Muñoz, de Gossos, afronta el debat entre la cultura de carrer i l'elitisme intel·lectual.
Les etiquetes de gènere i el procés de socialització que vivim des de petits és un altre dels temes centrals que desenvolupa l'obra dels lavabos del primer pis. Això està degenerant, amb els ballarins Laura Bataller i Guillem Cirera i l'actriu Tàtels Pérez, va més enllà del binarisme home-dona i convida a «deixar de banda els estereotips de gènere abans de sortir».
