Pistoia és una localitat de la Toscana propera a Florència els habitants de la qual no vivien pas millor que els de Manresa el primer terç del segle XV. Eren, aleshores, municipis d'una envergadura similar, però la crisi demogràfica i l'econòmica causades sobretot per les epidèmies de pesta negra i la guerra civil catalana havien delmat la capital de la Catalunya Central. La comparació de les dades es pot consultar en el llibre Auge i declivi d'una burgesia catalana. Manresa a la baixa edat mitjana, 1250-1500, que es va presentar ahir a l'Espai 1522 davant d'una seixantena de persones.

Tal com va explicar ahir Regió7Regió7, la història d'aquest volum és una història d'atzar i perseverança. L'autor és Jeff Fynn-Paul, historiador nord-americà que l'any 2000 va visitar Manresa per primer cop per «estudiar les estructures medievals i les relacions de poder en una ciutat de la Corona d'Aragó», va explicar Francesc Comas, president del Centre d'Estudis del Bages.

El resultat va ser un llibre que va aparèixer la primavera de l'any passat publicat per l'editorial de la Universitat de Cambridge. Navegant per Internet, Josep Galobart, vocal de la junta del centre, va descobrir l'existència de l'obra, i l'entitat va iniciar el procés per traduir-lo al català. En l'aventura va trobar la complicitat de l'Ajuntament, la Universitat de Manresa i el Parc de la Sèquia.

En la trobada d'ahir a l'Espai 1522, Comas va explicar que el llibre té dos blocs: d'una banda, l'explicació de l'organització política de la ciutat i la gènesi del règim municipal a l'inici del segle XIV en una acció conjunta entre la burgesia urbana i el casal de Barcelona; de l'altra, els esdeveniments que van conduir a la crisi del XIV.

La principal virtut de l'obra de Fynn-Paul és la comparació entre les dades que va extreure dels fons de l'arxiu de la ciutat amb les realitats coetànies d'altres punts del continent, com l'esmentat cas de Pistoia. Comas va afegir que «el món anglosaxó ja està força estudiat, i per això Flynn-Paul va mostrar interès a analitzar una localitat de la Corona d'Aragó».

Una fita per al Centre

Després de 41 anys d'història, el Centre d'Estudis del Bages ja ha editat «més d'un centenar de llibres», va apuntar Francesc Comas: «A més, publiquem la revista Dovella amb periodicitat semestral». La traducció i publicació d' Auge i declivi d'una burgesia catalana significa una singularitat en la història de l'entitat per la procedència de l'obra. En to de broma, Comas va apuntar que el llibre «l'ha escrit un historiador dels Estats Units, que es va doctorar a Toronto (Canadà), és professor a Leiden (Holanda) i la va publicar amb una editorial anglesa. Sembla l'ONU, això!».

Més enllà del component anecdòtic, el president del Centre d'Estudis del Bages va insistir que «Manresa és a hores d'ara una de les poques ciutats de Catalunya i de la península que tenen un estudi tan detallat» de la seva biografia municipal durant l'època baixmedieval.

A l'inici de la presentació, l'arxiver Marc Torras va fer una breu explicació sobre l'auge i la decadència de la ciutat durant el segle XV, que va passar de tenir 2.000 famílies l'any 1339, ben poc abans de l'expansió de la pesta negra, fins a les 236 de cap al 1480. Després d'això, «la ciutat es va recuperar, però no va tornar a assolir les xifres anteriors a la pesta fins al segle XVII o XVIII».