Enguany s'han iniciat les tasques de consolidació de diverses estructures de la part ibèrica del jaciment del Castellvell, al municipi solsonès d'Olius. Aquesta és la principal novetat que van poder conèixer de primera mà els assistents aquest cap de setmana a la visita a aquestes restes arqueològiques, que conjuntament amb la visita a Sant Miquel de Sorba, a Montmajor (Berguedà), han tingut una bona rebuda.

Aquests dos indrets estan sent excavats des del 2007, en el cas de Castellvell, i des del 2010, pel que fa a Sorba, pel Centre d'Estudis Lacetans (CEL) a través de la seva Secció d'Arqueologia i amb l'ajut d'uns 30 voluntaris, estudiants dels graus d'Arqueologia i d'Història i del màster d'Arqueologia de la Universitat Autònoma i de la Universitat de Barcelona. Enguany, la campanya està prevista que finalitzi el 8 de setembre.

La jornada es va iniciar amb un recorregut pel jaciment arqueològic del Castellvell. Ramon Cardona i Jordi Morer van conduir els visitants pels assentaments de diverses èpoques que es poden observar a la zona: un estatge ibèric antic o preibèric (VII-II aC), una fase romanorepublicana o iberoromana (I aC) i una ocupació cor-responent al període medieval (X-XII dC). La novetat d'enguany són els treballs de consolidació d'algunes estructures de la part ibèrica, així com també la recoberta amb graves de diferents colors de les àrees corresponents a les tres èpoques principals d'ocupació. Aquestes àrees estan fortament imbricades i les graves de colors en facilitaran el reconeixement per part del públic. En paraules de Jordi Morer, «aquestes tasques s'estan duent a terme seguint la regla de les 3R: que el resultat sigui recognoscible, resistent i reversible».

Per la seva banda, la visita a Sant Miquel de Sorba va estar liderada per Francesc Cantero i Borja Gil. Aquesta vasta extensió de restes, presidides per l'humil església preromànica, també responen a tres nivells d'ocupació: un estatge preibèric inicial, que després va donar pas a un poblat ibèric fortificat i que finalment va patir una ocupació romanorepublicana, corresponent al segle II aC. A diferència del jaciment del Castellvell, no hi han aparegut estructures urbanes medievals.

Característica comuna del dos jaciments és el gran número de sitges que s'hi han trobat. Aquestes estructures rodones de parets de fang tenien per funció l'emmagatzematge del gra i possibilitaven la utilització de l'excedent cerealístic per al comerç amb els romans.

El projecte d'investigació, amb el nom «Estratègies d'ocupació del territori i la seva evolució a la comarca del Solsonès des de la protohistòria fins a l'època medieval», es finança gràcies als projectes de recerca quadrianuals que promou el departament de Cultura de la Generalitat i aportacions de l'Ajuntament d'Olius.