El Festival de Venècia segueix encadenant projeccions tan interessants com completament diferents entre elles. La primera i més destacada és Three Billboards Outside Ebbing, Missouri, que ha escrit i dirigit el també dramaturg Martin McDonagh. El film aborda de manera extremadament intel·ligent com la mare d'una noia assassinada crida l'atenció de la policia perquè reprenguin el cas de la seva filla. D'entrada omplirà els tres cartells oblidats de l'entrada del seu poble, i això provocarà no poques conseqüències. El film és brillant rèplica a rèplica i no deixa de sorprendre el públic en cap moment, com va reflectir ahir l'audiència veneciana. De fet, si hem de jutjar el film per la seva reacció, ja som davant de la pel·lícula guanyadora del Lleó d'Or. Frances McDormand, Sam Rockwell i Woody Harrelson ofereixen tres interpretacions calculadíssimes que, com el seu extraordinari guió, ja es poden apuntar a qualsevol llista per als aspirants a l'Oscar.

Des d'una altra manera d'entendre el cinema hem descobert també Brawl in cell block 99, que deu haver emocionat els programadors del festival de Sitges. En aquesta proposta de títol més que explícit, Vince Vaughn interpreta un col·laborador de la màfia local que es veu obligat a entrar a la presó per salvar la vida de la seva dona, a qui han segrestat. Més enllà que el certamen fantàstic català la pugui convertir en un gran èxit, Brawl in cell block 99 posseix una admirable capacitat per desgranar l'ús de la violència i per llençar-nos a un final completament desmesurat, molt en l'estil de Bone tomahawk, l'anterior i celebrat film del director S. Craig Zahler. Per tancar, als antípodes d'aquest cinema, trobem un cineasta serè i contingut, un documentalista al servei de recuperar la fe en les bones institucions i la cultura que ens enforteix com a societat. Després d'una trajectòria llegendària, Frederick Wiseman ha presentat a Venècia Ex Libris - The New York Public Library, on enregistra sense presses (el film dura 197 minuts) el funcionament d'aquest determinant espai novaiorquès, reflectint des d'importants reunions burocràtiques fins a xerrades aparentment informals.

Si la propera temporada els films sobre gent de la tercera edat adquireixen una importància especial, el festival de Venècia n'haurà resultat un reflex abans. En els darrers dies, el festival italià ha projectat tres films amb enorme capacitat per convèncer públics i acadèmics d'arreu del món. El primer és Our souls at night, de Ritesh Batra, en el qual Robert Redford i Jane Fonda decideixen passar les nits plegats per fer-se companyia. Com ja vam apuntar, som davant d'un film petit, poc ambiciós, però entranyable, que traspua complicitat. El segon el signa Stephen Frears, que just enguany ha vingut a rebre el Lleó d'Or honorífic de la Mostra, i que va presentar Victoria & Abdul, sobre com la reina Victòria d'Anglaterra va permetre i privilegiar la presència d'un professor indi en contra de l'opinió de tota la seva cort. La cinta inclou diverses de les característiques del cinema de Frears, com el seu humor intel·ligent i el seu retrat de la lluita de classes, però també suma quelcom amb què va excel·lir a The queen, un retrat emotiu de la reialesa. Sense la contemporaneïtat de la mort de Lady Di, aquesta Victoria & Abdul ens atrapa per la vigència sobre el tema del racisme, una malaltia cada cop més freqüent. La carismàtica Juli Dench assumeix el paper central del film i torna a regalar-nos una de les seves portentoses interpretacions. I el tercer film el signa l'italià Paolo Virzi, però té un destacadíssim repartiment nord-americà, que obren Donald Sutherland i Helen Mirren. The Leisure Seeker (Ella & John) exposa com una parella d'ancians fuig de casa i emprèn unes vacances. El to de comèdia contrasta amb els problemes de salut dels protagonistes i el film aconsegueix un resultat fresc i còmplice sense obviar temes delicats. Si res no ho atura The Leisure Seeker obtindrà un bon resultat a la taquilla i podrà lluitar en qualsevol palmarès.

I com que d'estrelles no en falten, dissabte totes les mirades es van concentrar en el carismàtic George Clooney. Pràcticament podem dir que jugava a casa, tenint en compte que viu gran part de l'any a la Toscana i que ha tingut nombrosos films en competició a la Mostra. Presentava Suburbicon, una cinta amb guió dels germans Coen, l'empremta del quals fa que el conjunt traspuï el seu estil inconfusible, carregat d'humor sagnant, crítica als valors nord-americans i avariciosos perdedors. A diferència de les propostes dels Coen, a Suburbicon li costa trobar el to sarcàstic i peca d'un missatge lleugerament obvi, pero té una fantàstica direcció artística i un repartiment brutal, que reuneix entre d'altres Matt Damon, omnipresent a Venècia aquest any, Julianne Moore, que interpreta dos papers, i Oscar Isaac, que aconsegueix donar vitalitat al film en un moment clau. Entre els films que han aconseguit més suport de la premsa especialitzada hi ha Zama, de l'argentina Lucrecia Martel, que ha assolit un estil propi i suggeridor a través de propostes tan enigmàtiques com La ciénaga. El seu nou film ens situa en l'època del colonialisme, on el protagonista viu un procés de caiguda enmig d'una atmosfera immoral. Pero hi ha molt poques certeses en aquesta cinta que ha portat a la memòria el cinema de Werner Herzog o Claire Denis. Per a alguns, si Martel ha presentat el film fora de competició és perquè no encaixa en les convencions del cinema contemporani per la seva particular manera d'entendre la creació cinematogràfica.