Pintor de cavallet. D'aquells que agafaven la caixeta de dur les pintures i els pinzells, plantaven el cavallet a la natura i plasmaven a la tela els paisatges esplèndids que veien. Així era Tomàs Boix (1886-1951), una de les personalitats artístiques més importants de la primera meitat del segle XX al Solsonès i a la Catalunya Central. Per recordar la seva figura, Solsona homenatja el pintor amb la inauguració (19 h) al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona d' En plein air, una mostra antològica amb una vuitantena d'obres que permetrà resseguir la vida i l'obra de Boix.

L'exposició està configurada per 64 pintures, i una vintena de dibuixos, aquarel·les, notes, esbossos, etc. Segons el comissari de la mostra, el cardoní Ovidi Cobacho, aproximadament la meitat de les obres o bé són inèdites o bé s'ensenyen al públic per primera vegada després de la mort del pintor. «No hem buscat els quadres més macos, ni els més vistosos, sinó els més significatius per poder copsar el seu periple artístic i contextualitzar la seva figura en el corrent que hi havia al segle XX».

El solsoní va conrear, sobretot, el gènere paisatgístic, i va ser un dels pioners a pintar amb el cavallet la natura de la comarca i de la Catalunya Central. «És una pintura que neix de l'impressionisme francès. La moda de sortir dels tallers i pintar els exteriors va arribar d'aquest país a Catalunya a final del XIX. I Boix va ser el pioner a la zona», destaca Cobacho: era un corrent artístic que servia per «reivindicar Catalunya i donar-lo a conèixer».

A través de la seva obra es pot fer un viatge per diferents paisatges del Solsonès i de les terres del Pirineu lleidatà. «Boix buscava els racons més pintorescos, que no havien sigut pintats mai. A principi del XX, el Solsonès estava bastant aïllat i ell va portar molts artistes de renom de Barcelona a la comarca, com Joaquim Mir i Planas Doria, perquè la poguessin retratar», subratlla Cobacho.

Boix va néixer en una família terratinent de Llobera i des de jove va mostrar les seves inquietuds artístiques. Però ser l'hereu i les responsabilitats familiars i econòmiques van impedir que, inicialment, provés sort en el món de la pintura. Tot i així, va aprendre a pintar de forma autodidacta gràcies als mestratges de pintors de renom com Ramon Casas i Joaquim Mir, entre d'altres. Als anys 40 va viure un període de plenitud artística que li va permetre exposar els seus quadres en diferents poblacions d'arreu de Catalunya.