El festival de Venècia va tancar ahir la 74a edició amb el lliurament dels premis. El palmarès del jurat presidit per Annette Bening és equilibrat i raonable, per molt que qualsevol cronista o espectador el personalitzaria al seu gust. El premi a la millor pel·lícula, el cotitzat Lleó d'Or, el va merèixer el mexicà Guillermo del Toro per la seva meravellosa faula The Shape of Water, que suposa la culminació del millor cinema personal del realitzador d' El laberinto del fauno, que ratifica la seva íntima tesi sobre la humanitat del monstre.

Amb llàgrimes als ulls, Del Toro va dedicar el guardó a tots els joves cineastes que vulguin dirigir un relat fantàstic i als quals hagin dit que és impossible. Ell és la demostració que hi ha esperança, com ho ratifica la seva brillantíssima trajectòria, per primer cop premiada en un gran festival. El film és rodó en molts sentits, per la seva fascinant direcció artística, per ser atrevit a l'hora d'aportar detalls molt adults a un relat emotiu i per incloure dues interpretacions fabuloses de Sally Hawkins i Michael Shannon.

En altres categories, Samuel Maoz es va endur amb Foxtrot el Gran Premi del Jurat després de guanyar el Lleó d'Or amb la seva anterior proposta, Lebanon. També va plorar en rebre el seu premi, el Lleó de Plata a la millor direcció, el francès Xavier Legrand, que amb Jusqu'à la garde presentava el seu segon film. El guardó al millor actor el va obtenir un intèrpret palestí, el veterà Kamel El Basha, que va confessar que El insulto era la seva primera cinta, després d'una llarga carrera al teatre. Com a actriu, Charlotte Rampling, per Hannah, gairebé reivindicava el contrari: que no havia parat de fer cinema des que va debutar a Venècia de jove en un film italià.

3 Billboards Outside Ebbing, Missouri es va endur el premi al millor guió per Martin McDonagh, completament insuficient, però la temporada de guardons ja s'encarregarà d'equilibrar-ho. Completen el palmarès Sweet country, com a premi especial del jurat, i Charlie Plummer, de Lean on Pete, com a intèrpret més prometedor, el guardó que porta el nom de Marcello Mastroianni.

Quan reuneixes sis persones per formar un jurat, el resultat sempre serà lògicament subjectiu i potencialment allunyat dels grans consensos de públic i crítica. Com apuntàvem ahir, Frederick Wiseman corria el perill de quedar fora dels premis com sempre, malgrat que Ex Libris era una de les clares preferides. I així ha estat. Sigui com sigui, la seva personal aproximació a la biblioteca pública de Nova York trobarà el seu públic entre els més cinèfils. Amb aquesta cerimònia de clausura tanca una nova edició d'aquest festival que compagina la passió pel cinema i les seves estrelles amb l'encantador caràcter del habitants del Lido, quelcom que fa d'aquest certamen un indret una mica més humà que altres festivals cinematogràfics de primera categoria.