A l'espera de saber si, finalment, Estiu 1993 passa el tall i arriba a la cursa de les cinc finalistes per competir per l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, la seva directora, la cineasta Carla Simón (Barcelona, 1986) defineix el periple de la cinta com un «viatge» tan «meravellós» com imprevist. El debut de Simón acumula, amb la distinció de l'Acadèmia del Cinema espanyol com a candidata als Oscars (que es va fer pública dijous), un nou reconeixement, entre els quals destaca el premi a la millor opera prima a la 67a edició del Festival de Berlín , el gran premi de la secció Generation Kplus del mateix certamen, la Bisnaga d'Or del Festival de Màlaga i el Canes Écrans Juniors. Aquesta setmana, el fim, estrenat a final de juny, es torna a projectar a Multicines Abrera.

Simón explica que Estiu 1993 és un projecte «molt petit» però que genera un impacte emocional en el públic «molt fort», a partir de valors universals com l'amor, la infància, la família o la tristesa. «El cinema no té fronteres, les històries més locals poden arribar a tothom si tracten temes globals», rebla, alhora que celebra que el fet que la cinta estigui rodada en català no s'hagi «polititzat gens».

Un dels aspectes que més han sorprès la cineasta ha estat l'impacte emocional als espectadors. «M'ha costat entendre què he fet», subratlla, i no ha estat fins que ha visitat desenes de països per presentar-la que n'ha començat a prendre consciència. Sobre la dificultat que el film s'entengui als Estats Units, Simón esgrimeix la universalitat dels valors d' Estiu 1993. Estiu 1993I tot i no negar que els queda «molta feina» per promocionar-la entre els acadèmics, no s'acaba d'imaginar el proper 4 de març del 2018 al teatre Dolby de Los Angeles: «em sembla molt lluny. Segur que competirem amb grans pel·lícules i serà complicat, però allà serem, fent molt soroll».

La pel·lícula, que està basada en la biografia de la directora, explica la història de la Frida, una nena de 6 anys que ha d'aprendre a conviure en un nou món rural mentre afronta la pèrdua de la seva mare. Durant el primer estiu junts, la Frida, el seu tiet Esteve, la seva tieta Marga i l'Anna, la seva cosina, es convertiran en la seva nova família i s'aniran descobrint mútuament. L'Esteve i la Marga hauran d'aprendre a estimar la nena com si fos la seva pròpia filla. Estiu 1993 es va rodar en diferents paratges de la Garrotxa, on es va criar la directora després que la seva mare morís víctima de la sida.

Estiu 1993, una cinta intimista i rodada en català, competia amb el film històric 1898. Los últimos de Filipinas, de Salvador Calvo, i la coproducció catalana Abracadabra, de Pablo Berger.