El 2013, la jutge argentina María Servini admetia la querella que el diputat Joan Tardà havia registrat en nom d’ERC per l’assassinat del president Lluís Companys i 47 alcaldes més a mans del règim franquista. Una querella que es va adherir a la causa argentina contra els crims del franquisme per lesa humanitat, oberta des del 2010. Ahir, la querella argentina arribava als jutjats de la capital del Bages a través del manresà Joaquim Aloy, que va declarar, en qualitat d’historiador, pels documents que el 2009 va trobar a Amsterdam sobre la detenció «completament il·legal» de Companys.
El 2009, a l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam, Joaquim Aloy, buscant informació sobre el manresà Joaquim Amat-Piniella, trobava pràcticament per casualitat un manuscrit inèdit de vuit pàgines, de Carme Ballester, que narrava amb detall la detenció del seu marit per part dels alemanys, a La Baule (Bretanya). A conseqüència d’aquesta detenció, el president Companys va ser lliurat al règim franquista i executat al castell de Montjuïc el 15 d’octubre del 1940.
«Declarar a favor de Lluís Companys és un honor», subratllava ahir l’historiador manresà. Sobretot, remarcava, «perquè Companys simbolitza els alcaldes i totes les víctimes assassinades per les seves idees, per ser demòcrates, republicans i catalanistes. És aportar el meu petit gra de sorra a la causa argentina». Els documents trobats a Amsterdam, la farsa dels judicis i la crueltat del franquisme van ser, explicava ahir després de sortir dels jutjats, l’argumentari d’una declaració feta davant d’una lletrada que substituïa la jutgessa.
El pes de la declaració d’Aloy rau en aquest manuscrit de vuit pàgines de Carme Ballester, la segona dona de Companys, que es va fer públic fa set anys, i que «confirma que va ser lliurat als nazis, i que els nazis el van lliurar al règim franquista d’una manera completament il·legal, sense extradició, en contra de qualsevol norma internacional: Companys tenia l’estatus de refugiat polític i estava acollit a la Convenció de Ginebra». El manresà va trobar aquests documents i d’altres relacionats amb Companys en el fons dipositat pel berguedà Josep Ester, persona que va ajudar activament a fer possible que les autoritats alemanyes atorguessin una indemnització a Carme Ballester.
L’historiador va arribar ahir als jutjats acompanyat per Pilar Rebaque, l’advocada que representa la querella, per regidors i càrrecs polítics del partit a Manresa i per representants de diversos col·lectius adherits a la querella argentina, com Marc Antoni Malagarriga, impulsor del Banc d’ADN, i Joan Ruana, de l’Associació Lo Riu, que lluiten perquè es creuin les mostres genètiques de parents de desapareguts amb els 200 cossos que ja han estat exhumats.
També, acompanyant l’historiador, Toni Bou, coordinador de la querella argentina d’ERC, que, com Aloy, va denunciar que hagi de ser una jutgessa argentina qui jutgi uns crims que van tenir lloc a l’estat espanyol. Per a Aloy: «no han trencat amb el franquisme, i això s’ha vist aquests dies, i no han assumit la seva responsabilitat , com van fer els governs de França i Alemanya».
