«El joc permet als adults treure's la màscara»

Santpedor convida Màrius Serra per celebrar el cinquantè aniversari de la biblioteca municipal

25.09.2017 | 23:38
Màrius Serra, dissabte, a la biblioteca municipal de Santpedor

L'home dels enigmes lingüístics defensa la creativitat i el pensament individual com a pares del pensament crític. Un palíndrom que va trobar en un conte de Cortázar li va fer mirar amb uns altres ulls les paraules

Si hi ha una persona a Catalu-nya que hagi popularitzat els jocs de paraules i els enigmes lingüístics, aquest és l'escriptor i periodista Màrius Serra (Barcelona, 1963), que dissabte va ser a Santpedor per celebrar el 50è aniversari de la biblioteca municipal. Per a Serra, que els adults es diverteixin amb aquests jocs lingüístics respon al fet que recuperen sensacions oblidades de la infantesa.


Quan va descobrir els jocs de paraules?

De petit, a classe d'anglès, apreníem fent mots encreuats i embarbussaments. Però el primer joc de paraules que veritablement m'obre la porta a aquest món va ser un palíndrom que vaig trobar en un conte de Cortázar quan estudiava a la universitat. Aleshores me'n vaig anar a la biblioteca, i estirant el fil vaig anar a topar amb una enciclopèdia italiana on hi havia moltes modalitats de jocs sota l'epígraf «Enigmística». Allò em va obrir els ulls, i a partir d'aquí vaig començar a investigar i a escriure articles sobre el tema.

Els escriptors de l'univers Oulipo, com ara Raymond Queneau i Georges Perec, han marcat la teva obra.

Sí. El descobriment de l'Oulipo, d'una banda, i de l'enigmística italiana, de l'altra, han estat dues de les influències més importants per a mi. L'avantatge de l'Oulipo és que el joc de paraules ja no és una finalitat, sinó un mitjà per explorar l'ànima humana.

Quan fa jugar un auditori d'adults, al començament tothom manté una actitud seriosa, però de mica en mica es deixa anar. Per què creu que la gent es diverteix tant fent jocs de paraules?

Perquè els fa recuperar sensacions perdudes de la infància, que és el primer moment d'aprenentatge. En aquesta fase, el llenguatge té un paper central perquè és el mitjancer amb el món. Una de les coses que més em van fascinar quan vaig començar a investigar seriosament sobre el tema són els textos que malparlen de la trivialització i la banalització que, suposadament, implica el joc. Aquesta resistència sempre hi és. El joc permet treure's la màscara de l'edat adulta, que és una mena de cuirassa.

Sol dir que la capacitat d'establir associacions entre dues coses que, d'entrada, no en tenen és a l'origen de la creativitat. Per què és important treballar aquesta facultat mitjançant els jocs de paraules?

Jo entenc la creativitat com una cosa més enllà de la creació artística. És una creativitat vital que tenen les persones capaces de trobar camins propis. I aquests camins es troben si s'explora sense repetir d'una manera mimètica el que has rebut. En el camp de l'escriptura, penso en la resposta que va donar Borges a la pregunta de quina era la seva màxima aspiració com a escriptor: «Ajuntar paraules que mai abans no ho hagin estat». La creativitat és important en tots els àmbits, també en el científic. Els investigadors, en realitat, busquen forçar l'atzar per trobar nous camins. I de la creativitat i el pensament individual, neix el pensament crític.

En el seu últim llibre, «D'on trec el temps» (Empúries, 2017), defensa deixar d'estar pendent del temps per aprofitar-lo millor i saber distreure's per trencar les rutines.

He escrit aquest llibre des de l'experiència personal d'algú que no ha estat sotmès mai a uns horaris des d'un punt de vista laboral i que se'ls ha hagut de fabricar. També m'hi interessava reflexionar sobre la part no pragmàtica de la relació amb el temps, ja que moltes de les coses més importants que he trobat les he descobert quan no les buscava. La gent ha pres consciència que cal gestionar el temps, però el meu llibre no és d'autoajuda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Cultures

Memoria.cat presenta el web dels manresans deportats als camps nazis

L'Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa serà escenari aquesta tarda (19 h) de...

El Festival Zoom aborda la violència de gènere en el món audiovisual

L'Adoberia Bella acollirà demà (12 h) la taula rodona La violència de...

La policia franquista passeja pel carrer Sobrerroca de Manresa amb impunitat

La policia franquista passeja pel carrer Sobrerroca de Manresa amb impunitat

El rodatge d'una sèrie de televisió en una barberia ha fet de Manresa la Barcelona dels anys 60 i 70

Enllaços recomanats: Premis cinema