El Gran Teatre de La Passió d'Olesa de Montser-rat va ser escenari dissabte del concert de Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi. El recital va tenir la participació d'última hora de l'humorista Peyu, que va arrencar la nit amb un monòleg d'actualitat. Era, Peyu, un convidat de darrrera hora: el concert s'havia suspès perquè l'equipament era seu electoral però la insistència de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi van fer que se celebrés: en el mateix espai, la nit prevista i amb un únic canvi: entrada gratuïta.

El públic, que va omplir la meitat de l'aforament (800 localitats de les més de 1.700 que té el teatre), va seguir el concert amb il·lusió, entusiasme i reivindicació. Després del monòleg inicial d'en Peyu, que va aixecar un aplaudiment apassionat, va fer acte de presència la Cobla Sant Jordi, a la qual poc després es van unir Roger Mas i el seu grup.

Al llarg del recital, les músiques i les llengües de l'estat espanyol, així com de la riba del mediterrani, van tenir una presència constant, des del basc, amb Haika mutil, i l'italià, amb Amore che vieni, amore che vai, passant per les referències castellanes, amb La bien pagá, que van posar en relleu la voluntat d'entesa amb altres cultures i llengües.

El concert va finalitzar amb la interpretació de La Santa Espina. La Santa EspinaEn acabat, un llarg aplaudiment i consignes a favor de la democràcia i de votar es van poder escoltar dins del teatre. Alguns s'hi van quedar. L'endemà era ahir, 1-O.

El públic va sortir content del concert. Àngel Mas, assistent a primera fila, explicava que havia estat «un excel·lent espectacle, una meravella. A més, en una data molt important». Els protagonistes de l'espectacle també van dir-hi la seva davant de l'excepcionalitat en què van succeir els fets previs al concert. En Peyu, que va fer de mestre de cerimònies, va subratllar que «no pot ser que deixem de fer cultura i deixem de fer música per por a si poden precintar el teatre per ser un col·legi electoral». De la seva banda, Roger Mas afirmava que, per a ell, «el més important és que s'ha recuperat el teatre, s'ha perdut la por. Mai no es pot renunciar a les arts i a la cultura».